Les multes de trànsit poden convertir-se en un problema econòmic quan no s'abonen dins del termini voluntari. Una vegada esgotada aquesta fase, l'Administració pot iniciar el procediment executiu per reclamar el deute, la qual cosa inclou la possibilitat d'embargar béns, comptes bancaris o salaris. No obstant això, no tots els ingressos poden ser objecte de retenció. La legislació espanyola estableix un límit clar que protegeix els qui perceben el salari mínim interprofessional.
No és cap secret que l'embargament de nòmina és una de les mesures que més inquietud genera entre els treballadors. La idea de veure reduït el sou mensual per fer front a una sanció provoca preocupació, especialment en contextos d'ingressos ajustats. No obstant això, quan el treballador cobra únicament el salari mínim, la normativa impedeix que aquesta quantia sigui embargada per satisfer deutes com una multa de trànsit.
El salari mínim és inembargable
El salari mínim interprofessional actua com un llindar de protecció legal. Es considera la quantitat mínima necessària per cobrir les necessitats bàsiques, per la qual cosa no pot ser objecte d'embargament. Això significa que si una persona percep exclusivament el SMI, la seva nòmina no pot ser reduïda per pagar una multa impagada.
La clau rau en el fet que només es pot embargar la part del salari que excedeixi el salari mínim. A la pràctica, si un treballador cobra exactament el SMI, no hi ha marge legal per aplicar cap descompte sobre la seva nòmina. Encara que el deute continuï vigent i el procediment d'apremi continuï el seu curs, no es podrà detreure cap quantitat d'aquest sou.

El destacable en aquest cas és que la protecció no elimina l'obligació de pagament, però sí limita els mecanismes de cobrament. L'Administració pot intentar recuperar el deute per altres vies previstes en la normativa, però no podrà afectar la part del salari considerada inembargable.
Què passa quan se supera el SMI
La situació canvia quan el treballador percep ingressos superiors al salari mínim. En aquest supòsit, l'embargament es pot aplicar únicament sobre la quantitat que excedeixi d'aquest llindar. El sistema funciona per trams i estableix percentatges progressius en funció de l'import addicional percebut.
Per exemple, si el salari mensual supera el SMI en una determinada quantia, només aquest excés podrà veure's afectat per l'embargament, mai la part equivalent al mínim legal. Aquest mecanisme busca equilibrar el dret de l'Administració a cobrar el deute amb la necessitat de garantir uns ingressos bàsics al treballador.
Es important destacar que el càlcul es realitza tenint en compte la retribució mensual efectiva. Si les pagues extraordinàries estan prorratejades o existeixen complements salarials, se sumen al salari base per determinar si se supera el llindar del SMI. Només a partir d'aquí pot aplicar-se la retenció corresponent sobre l'excedent.
En aquest sentit, les persones que cobren el salari mínim no veuen com els embarguen directament les multes de trànsit en la seva nòmina, ja que no existeix part embargable. Si no hi ha un excés sobre el SMI, no es descompta res. El deute pot mantenir-se actiu i generar recàrrecs en cas d'impagament perllongat, però el sou mínim roman intacte.
Aquest límit legal reforça la funció protectora del salari mínim com a garantia de subsistència. Encara que les multes de trànsit puguin derivar en procediments executius, la normativa estableix una frontera clara que impedeix que els qui perceben l'ingrés mínim legal vegin reduït el seu salari mensual per afrontar aquest tipus de sancions.