La confirmació que Pedro Acosta s'incorporarà a Ducati de cara a la temporada 2027 no ha suavitzat el clima intern a Borgo Panigale. Al contrari, la planificació a mitjà termini del fabricant italià ha obert una escletxa evident amb Marc Márquez, actual campió del món amb la Desmosedici i pedra angular del projecte esportiu.
La decisió d'assegurar el fitxatge del murcià per al nou cicle reglamentari respon a una estratègia clara de futur. Ducati vol blindar talent jove abans que el mercat torni a agitar-se i posicionar-se amb una figura cridada a liderar la propera generació. Tanmateix, aquest moviment no ha estat rebut amb entusiasme per part del seu pilot estrella.
Marc Márquez pretenia que la fàbrica apostés pel seu germà Àlex dins d'aquell full de ruta. L'elecció d'Acosta, fins i tot amb horitzó 2027, ha estat interpretada com una falta de suport envers el seu entorn més proper. En aquest sentit, el malestar no és immediat per convivència al box, sinó per la lectura estratègica que implica la decisió.
Una aposta de futur que incomoda en el present
Encara que l'arribada d'Acosta no es materialitzarà fins al 2027, l'anunci té efectes des d'ara. A MotoGP, els projectes es construeixen amb anys d'antelació, i les decisions contractuals envien missatges interns molt clars. Ducati ha assenyalat qui considera part essencial del seu futur a mitjà termini.
Per a Márquez, aquest senyal té una doble interpretació. Per una banda, entén la lògica esportiva d'incorporar un dels talents més prometedors del campionat. Per l'altra, percep que la seva influència en les decisions estratègiques no ha estat determinant, especialment quan es tractava d'una qüestió que afectava directament el seu germà.
No és cap secret que el campió valora la cohesió interna i la confiança mútua com a pilars del seu rendiment. La negativa a prioritzar Álex introdueix una fissura en aquesta relació, fins i tot encara que l'escenari pràctic no es produeixi fins d'aquí a dues temporades.
Gestió interna fins al canvi de cicle
Ducati s'enfronta ara a un equilibri delicat. Ha de mantenir l'estabilitat esportiva el 2026 i el 2027 amb un campió que continua sent la seva millor bazada immediata, mentre integra progressivament una figura cridada a liderar el següent cicle tècnic.
L'arribada diferida d'Acosta ofereix marge de maniobra, però també perllonga la tensió latent. Cada decisió tècnica o estratègica serà observada sota el prisma d'aquella elecció inicial. Crida especialment l'atenció que el conflicte no derivi de resultats en pista, sinó de la planificació estructural de l'equip.
Pedro Acosta aterrarà el 2027 en una estructura campiona, però ho farà en un context on les sensibilitats internes ja han quedat exposades. La gestió d'aquesta transició marcarà el to del nou cicle. Ducati ha apostat pel futur; ara ha d'assegurar-se de no comprometre l'estabilitat del present.