La convivència interna a Ducati travessa un moment decisiu després dels primers passos en el desenvolupament de la Desmosedici GP26. Les conclusions extretes en els test de Sepang han deixat clar que el full de ruta tècnica del projecte gira, cada cop amb més nitidesa, al voltant de les sensacions i prioritats de Marc Márquez. Aquest canvi d'eix no només redefineix el caràcter de la moto, sinó que condiciona directament l'encaix de Pecco Bagnaia dins de l'equip oficial.
El mètode de treball implantat per Gigi Dall’Igna sempre ha atorgat un pes específic a la figura del pilot de referència. En l'actualitat, aquesta figura és Márquez. Les seves valoracions sobre l'equilibri general, la gestió del tren davanter i l'estabilitat en frenada han marcat el rumb de la GP26 des de les primeres evolucions. La fàbrica ha optat per consolidar una base que permeti explotar al màxim el seu estil agressiu, la seva capacitat per frenar tardíssim i la seva habilitat per sostenir la moto en el límit d'adherència.
No és cap secret que aquesta tendència ja es va entreveure amb la GP25. Aquell model va introduir canvis significatius en xassís, distribució de masses i lliurament de potència que van alterar el comportament tradicional de la Desmosedici. El resultat va ser una moto més incisiva, més reactiva en el tren davanter i menys indulgent en la fase d'entrada en corba. Un concepte que va encaixar amb la filosofia de Márquez, però que va desdibuixar part de les virtuts que havien permès a Bagnaia construir els seus títols.
Una filosofia tècnica orientada a un perfil concret
La GP26 neix com una evolució d'aquesta línia radical. Ducati no ha buscat una revolució, sinó afinar un concepte que prioritza la capacitat d'atacar la frenada i mantenir velocitat a l'àpex amb una moto viva i exigent. Les sensacions transmeses per Márquez després de les primeres proves van reforçar la idea que el marge de millora estava en perfeccionar aquesta direcció, no en suavitzar-la.
En aquest sentit, la influència de l'espanyol es tradueix en decisions concretes: un tren davanter que ofereix més informació en situacions límit, una electrònica que permet major llibertat en la fase d'inclinació i una aerodinàmica optimitzada per sostenir càrregues elevades en plena frenada. Són ajustos que maximitzen el rendiment d'un pilot acostumat a conviure amb el risc constant.
Per a Bagnaia, l'equació és distinta. El seu estil es recolza en la precisió, en la repetició mil·limètrica de referències i en una moto estable que premiï la traçada neta i l'acceleració progressiva. Quan el prototipus s'orienta cap a un comportament més nerviós i menys neutre, l'adaptació exigeix modificar automatismes profundament arrelats.
El destacable en aquest cas és que la GP26 no sembla dissenyada per oferir un equilibri intermedi entre ambdós perfils. Ducati ha interpretat que el avantatge competitiu passa per potenciar a qui pot extreure dècimes addicionals en situacions extremes.
El precedent de la GP25 i el desgast competitiu
L'experiència amb la GP25 ja va anticipar les dificultats. La rigidesa del conjunt i la resposta més immediata del motor en el primer cop d'accelerador van alterar l'equilibri que Bagnaia dominava amb naturalitat. La necessitat de forçar més l'entrada en corba i assumir majors riscos per mantenir el ritme va generar un procés d'adaptació complex.
Mentre Márquez va trobar en aquest caràcter agressiu un terreny fèrtil per imposar el seu estil, Bagnaia va necessitar més marge per reconstruir la seva confiança. La diferència no rau en talent, sinó en compatibilitat tècnica. Quan el desenvolupament prioritza un únic patró de pilotatge, el marge d'ajust per a altres estils es redueix de forma inevitable.
Per altra banda, l'impacte d'aquesta orientació transcendeix el purament esportiu. La continuïtat d'un pilot en un projecte oficial depèn en gran mesura de sentir-se recolzat per la direcció tècnica. Si l'evolució de la moto no respon a les seves necessitats fonamentals, l'estabilitat interna s'resenteix.
La GP26 representa, per tant, molt més que un nou prototip. És la consolidació d'una aposta estratègica que col·loca l'opinió de Márquez al centre del desenvolupament. En un campionat on les diferències es mesuren en mil·lèsimes, l'orientació tècnica pot redefinir jerarquies internes i condicionar el futur immediat de Ducati en l'elit de MotoGP.