El mercat de MotoGP entra en una fase decisiva i Ducati apareix, una vegada més, al centre de tots els moviments. El futur d'Álex Márquez és un dels noms propis de la graella, però a Borgo Panigale la posició és clara: la fàbrica italiana només contemplarà el seu fitxatge com a pilot oficial si Marc Márquez abandona el projecte rumb a Honda o KTM. Mentre el germà gran continuï liderant l'estructura, la porta vermella no s'obrirà per a Àlex.
La raó és estratègica. Marc s'ha convertit en l'eix esportiu i tècnic de Ducati. La Desmosedici actual es desenvolupa al voltant de les seves sensacions i la seva capacitat per esprémer una moto exigent fins al límit. Tot apunta que renovarà el seu contracte i seguirà sent la referència absoluta de la fàbrica en el pròxim cicle reglamentari. En aquest escenari, l'equilibri intern és una prioritat.
No és cap secret que Ducati ja planifica el seu futur amb un lideratge clar. La continuïtat de Marc es considera fonamental per mantenir l'estabilitat competitiva, i la direcció esportiva no vol alterar aquesta jerarquia incorporant el seu germà al mateix garatge oficial. La coexistència de tots dos sota el mateix sostre generaria una dinàmica complexa, tant en la gestió esportiva com en el desenvolupament tècnic.
Acosta en el full de ruta de Ducati
A aquest context se suma un factor clau: Pedro Acosta. El jove talent espanyol ha manifestat obertament el seu desig de pilotar una Desmosedici, fins i tot anteposant aquest objectiu a qualsevol altra consideració. Aquesta declaració no ha passat desapercebuda en la cúpula encapçalada per Gigi Dall’Igna.
La projecció de Ducati per al 2027 dibuixa un escenari en què Marc Márquez i Acosta comparteixin equip oficial, combinant experiència i talent emergent en la nova era reglamentària. Seria una alineació d'enorme impacte esportiu, dissenyada per assegurar la continuïtat del domini tècnic de la marca en el canvi de normativa.
En aquest esquema, l'encaix d'Álex resulta complicat. La seva progressió ha estat evident i el seu rendiment sòlid, però la planificació de la fàbrica prioritza una transició ordenada i un lideratge inequívoc. Incorporar-lo mentre Marc continuï suposaria alterar un equilibri que Ducati considera estratègic.
Honda i KTM, les úniques variables
L'única via que obriria la porta vermella a Álex seria la sortida del seu germà. Honda manté la intenció que Marc tanqui la seva carrera esportiva a la marca japonesa, reconstruint un vincle que va marcar una era. KTM, per la seva banda, també observa qualsevol oportunitat per reforçar el seu projecte amb un campió de la seva talla.
Si Marc decidís acceptar alguna d'aquestes destinacions, Ducati necessitaria redefinir la seva estructura. En aquest context, ÀlexE EMERGiria com una opció natural per ocupar un seient oficial, ja sense la variable fraternal condicionant la gestió interna.
Cal destacar que la qüestió no és de talent, sinó de planificació. Ducati veu en Álex un pilot amb capacitat per liderar en el futur, però aquest futur no coincideix amb l'etapa actual de Marc a l'equip. Junts no formen part del disseny estratègic de la fàbrica.
El destacable en aquest cas és que el mercat no es mou només per rendiment immediat, sinó per visió a mitjà termini. Ducati aposta per la continuïtat de Marc i per la incorporació d'un talent jove com Acosta. Només quan el cicle del campió conclogui, Àlex Márquez podrà convertir-se en l'objectiu prioritari de Borgo Panigale. Fins aleshores, el seu destí haurà de construir-se lluny del mateix box oficial que avui domina el seu germà.