Les pluges intenses transformen completament el comportament de l'asfalt i posen a prova tant la perícia del conductor com la resistència mecànica del vehicle. Més enllà de la pèrdua de visibilitat o del risc d'aquaplaning, existeix un perill menys visible però molt més costós: travessar un bassal profund a alta velocitat pot provocar danys irreversibles en el motor i en els baixos del cotxe.
Quan l'aigua s'acumula a la calçada, especialment en zones mal drenades, resulta complicat calcular-ne la profunditat real. Des de l'habitacle, un bassal pot semblar superficial quan en realitat oculta diversos centímetres d'aigua estancada. Si s'afronta sense reduir la velocitat, l'impacte no només genera una forta resistència que desestabilitza el vehicle, sinó que pot desencadenar avaries greus.
No és cap secret que els motors de combustió estan dissenyats per aspirar aire barrejat amb combustible, no aigua. Tanmateix, en travessar una bassa a gran velocitat, el líquid pot ser absorbit pel sistema d'admissió, especialment si l'onada generada pel mateix cotxe arriba a la presa d'aire. En aquell instant es produeix una de les fallades més temudes en mecànica: el cop d'ariet.
Aigua en els cilindres: avaria immediata
El cop d'ariet passa quan l'aigua entra als cilindres i el pistó intenta comprimir-la. A diferència de l'aire, l'aigua és pràcticament incompressible. Si la quantitat aspirada és suficient, el pistó no pot completar el seu recorregut i es genera una pressió interna extrema que pot doblegar les bieles, fracturar els pistons o danyar la culata.
En els casos més severs, el motor es bloqueja de forma instantània. La reparació implica, en moltes ocasions, la substitució completa del propulsor, amb un cost que pot superar amb escreix el valor residual del vehicle. El més destacable en aquest cas és que el dany pot produir-se en només uns segons, sense marge de reacció.
La probabilitat que passi augmenta quan es circula ràpid, ja que el volum d'aigua desplaçat és major i la força amb què impacta contra el frontal facilita la seva entrada en el sistema d'admissió. A més, molts vehicles moderns situen la presa d'aire en posicions relativament baixes per optimitzar el rendiment, cosa que incrementa l'exposició en situacions d'inundació puntual.
A aquest risc mecànic s'hi suma l'aquaplaning, fenomen que apareix quan els pneumàtics no poden evacuar l'aigua amb prou rapidesa i perden contacte amb l'asfalt. Tot i que no sempre provoca danys directes, sí que pot derivar en sortides de via o col·lisions amb conseqüències molt més greus.
Pedres, sots i càrter en perill
El perill dels tolls no acaba en el motor. L'aigua pot amagar obstacles arrossegats per la pluja, com pedres, restes d'asfalt o esvorancs formats per l'erosió. Impactar contra un d'aquests elements a alta velocitat pot afectar seriosament els baixos del vehicle.
El càrter és una de les peces més vulnerables. La seva funció és allotjar l'oli del motor, imprescindible per a la lubricació interna. Un cop pot fissurar-lo o perforar-lo, provocant una pèrdua immediata de lubricant. Circular sense oli durant només uns minuts pot gripar el motor completament.
D'altra banda, components com el sistema d'escapament, els protectors inferiors o fins i tot parts del sistema elèctric situades a la zona baixa també poden resultar danyats. En vehicles amb menys altura lliure al terra, el risc és encara més gran, ja que qualsevol irregularitat coberta per aigua pot convertir-se en un punt d'impacte directe.
La combinació de velocitat elevada i acumulacions d'aigua multiplica les possibilitats de patir una avaria costosa. Reduir la velocitat davant de tolls visibles i evitar travessar-los sense conèixer la seva profunditat no és només una qüestió de seguretat viària, sinó també de protecció mecànica. Un instant d'imprudència sota la pluja pot traduir-se en una reparació inassumible i en el final prematur del vehicle.