El Mazda MX-5 porta més de tres dècades demostrant que un esportiu no necessita centenars de cavalls per a resultar divertit. Des de la seva aparició el 1989, el petit descapotable japonès ha defensat una fórmula senzilla: poc pes, propulsió posterior i una connexió directa amb el conductor. Una filosofia que sembla anar a contra corrent en una indústria cada vegada més tecnològica. No obstant això, per a Máximo Sant, expert en motor, precisament aquí resideix el seu atractiu.
L'especialista ha reivindicat els automòbils que encara permeten gaudir d'una conducció tradicional. Sant considera que els canvis automàtics, les pantalles i la creixent presència de sistemes electrònics han transformat profundament el mercat. Encara que aquestes tecnologies faciliten molts desplaçaments, també han reduït l'oferta de vehicles concebuts per als qui gaudeixen especialment al volant.
Un esportiu dels que ja (quasi) no queden
"Encara queden cotxes que pots gaudir conduint", sosté Sant. El seu principal exemple és el Mazda MX-5, un model que conserva algunes característiques pràcticament desaparegudes entre els esportius assequibles. L'expert destaca la seva lleugeresa, el seu motor de 184 CV, la tracció posterior i una transmissió manual que considera entre les millors del mercat. La seva valoració no pot ser més rellevant: "Un miracle que aquest cotxe continuï existint".
La història de l'MX-5 ajuda a entendre la seva personalitat. Mazda va recuperar a finals dels vuitanta l'esperit dels petits esportius britànics, però va afegir la fiabilitat i la facilitat d'ús pròpies d'un automòbil japonès modern. El resultat va ser un descapotable que va conquistar conductors de tot el món. El seu èxit va demostrar que les sensacions poden importar més que les xifres de potència.
Sant també esmenta altres esportius que mantenen aquesta filosofia. Entre ells apareixen el Toyota GR86 i el Subaru BRZ, tots dos amb motor davanter, propulsió posterior i canvi manual. L'especialista inclou igualment el Caterham, hereu del llegendari Lotus Seven, i el Lotus Emira. Són automòbils diferents, però tots concedeixen un paper protagonista al conductor.
Enemics de les normatives anticontaminació
La seva selecció incorpora propostes encara més particulars. El Morgan Plus Four manté una fabricació artesanal que recorda una altra època. El Suzuki Jimny i l'Ineos Grenadier, per la seva banda, representen una manera tradicional d'entendre els tot terrenys. Sant reconeix que aquestes alternatives són cada vegada menys habituals. "En queden molt poquets, però alguns queden", lamenta.
L'expert creu que les noves normatives d'emissions i l'electrificació complicaran la continuïtat d'alguns models. Per això, recomana no adormir-se als llorers als qui vulguin gaudir d'aquesta classe d'automòbils. El Mazda MX-5 representa una espècie en perill d'extinció: un cotxe pensat, abans de tot, per gaudir conduint.