Marc Márquez negocia la seva continuïtat amb Ducati des de la posició més sòlida possible: és el vigent campió del món i ja acumula nou títols en la seva trajectòria. La seva arribada a la fàbrica de Borgo Panigale va culminar amb la conquesta del campionat, reforçant la imatge d'un binomi pràcticament imbatible. No obstant això, l'èxit esportiu no ha eliminat les diferències estratègiques a la taula de negociació.
Ducati pretén tancar un acord per dues temporades completes. La intenció de la marca italiana és clara: blindar el pilot més guardonat de la graella i garantir estabilitat en un projecte que travessa la seva etapa més dominant. En un campionat on cada moviment contractual altera l'equilibri competitiu, assegurar Márquez a mitjà termini suposa consolidar el seu lideratge tècnic i esportiu.
El pilot, en canvi, maneja un plantejament diferent. La seva preferència passa per un contracte 1+1, amb un primer any assegurat i una opció condicionada per a la segona temporada. Aquesta fórmula li permetria mantenir el control sobre el seu futur en funció del rendiment real de la moto i del context del campionat.
L'1+1 davant del contracte tancat
No és cap secret que a MotoGP els cicles competitius poden canviar amb rapidesa. L'actual superioritat tècnica de Ducati no garanteix automàticament el mateix avantatge a mitjà termini. Márquez, malgrat la seva condició de campió, busca protegir-se davant un eventual canvi d'escenari que comprometi les seves aspiracions de continuar ampliant el seu palmarès.
El format 1+1 respon precisament a eixa lògica. Permet avaluar l'evolució tècnica del projecte sense quedar lligat a un compromís inamovible. Des del punt de vista del pilot, no es tracta de desconfiança, sinó de gestió estratègica d'una carrera que ja forma part de la història del campionat.
El destacable en aquest cas és la clàusula específica que Márquez pretén incloure en l'acord. Més enllà de la durada, el campió sol·licita una condició que li permeti desvincular-se si la Ducati deixa d'oferir garanties competitives. Aquesta clàusula introduiria un element de flexibilitat poc habitual en contractes d'aquest nivell.
Ona com a opció latent
La inclusió d'aquesta condició no és casual. Honda travessa un període de reconstrucció, però continua sent un dels actors amb major capacitat industrial i tradició guanyadora. Per a Márquez, la marca japonesa representa una etapa crucial de la seva trajectòria i un entorn on va assolir gran part dels seus èxits anteriors.
La clàusula buscada tindria un objectiu concret: obrir la porta a un eventual retorn a Honda si Ducati no manté el nivell necessari per lluitar pel títol. No implica una sortida immediata ni una negociació paral·lela activa, però sí que constitueix una garantia estratègica davant possibles canvis en l'equilibri tècnic del campionat.
Per a Ducati, acceptar aquesta condició suposa assumir un risc evident. Blindar el seu vigent campió durant dos anys sense restriccions garantiria estabilitat absoluta. Permetre una via d'escapada cap a un rival directe introdueix incertesa en un projecte que aspira a prolongar la seva hegemonia.
La negociació reflecteix dues visions complementàries però no idèntiques. Ducati prioritza la continuïtat tancada; Márquez, tot i ser campió i amb nou corones al seu palmarès, busca mantenir marge de decisió sobre el seu futur. El desenllaç no només definirà la seva trajectòria immediata, sinó que també marcarà l'equilibri de forces en el mercat de pilots de les properes temporades.