Iván Ramírez, mecànic especialitzat en vehicles elèctrics, ha llançat una advertència directa a les seves xarxes socials sobre els hàbits de càrrega que estan adoptant molts conductors. “Molta gent està destrossant la bateria del seu cotxe elèctric sense saber-ho”, afirma, en referència a pràctiques quotidianes que, repetides en el temps, acceleren la degradació del component més costós del vehicle.
La bateria d'ions de liti és l'element central de qualsevol cotxe elèctric. Del seu estat depèn l'autonomia real, l'eficiència energètica i el valor residual de l'automòbil. Encara que els sistemes electrònics de gestió protegeixen l'acumulador enfront de fallades crítiques, la forma en què s'utilitza i es recarrega influeix de manera decisiva en el seu envelliment progressiu.
No és cap secret que la preocupació per l'autonomia porta molts usuaris a prioritzar sempre la màxima càrrega disponible. Tanmateix, mantenir la bateria en determinats extrems pot resultar contraproduent a mitjà i llarg termini.
Carregar al 100% i esgotar la bateria: hàbits que acceleren el desgast
Un dels errors més freqüents consisteix a carregar el vehicle fins al 100% de manera habitual. Encara que el sistema ho permeti i l'indicador marqui bateria completa, aquest nivell suposa una major tensió química per a les cel·les. Les bateries d'ions de liti funcionen en condicions més estables quan es mantenen en rangs intermedis de càrrega.
Els especialistes recomanen establir un límit diari al voltant del 80 %, reservant la càrrega completa únicament per a desplaçaments llargs o situacions puntuals. Aquest marge redueix l'estrès intern i ajuda a conservar la capacitat útil durant més temps.
En l'extrem oposat, permetre que la bateria es descarregui completament fins al 0 % tampoc és recomanable. Exhaurir de forma reiterada l'acumulador sotmet les cel·les a un esforç addicional que contribueix al seu deteriorament. El més adequat és connectar el vehicle quan el nivell descendeix aproximadament al 20 %. Mantenir la càrrega entre el 20 % i el 80 % afavoreix un equilibri més saludable per al sistema.
Aquest patró no és una simple recomanació teòrica, sinó una conseqüència directa de la química interna de les bateries. Els extrems de càrrega impliquen majors tensions i una degradació més ràpida dels materials actius.
L'impacte de la càrrega ràpida i el factor tèrmic
Un altre dels aspectes que assenyala Iván Ramírez és l'ús intensiu de la càrrega ràpida en corrent continu. El seu principal avantatge és la reducció del temps d'espera, quelcom especialment valorat en viatges llargs. Tanmateix, aquest tipus de recàrrega implica potències elevades i una generació de calor considerable.
El destacable en aquest cas és que la temperatura és un dels principals enemics de les bateries d'ions de liti. La calor accelera els processos químics interns que redueixen progressivament la capacitat d'emmagatzematge energètic. Encara que els sistemes de refrigeració mitiguen part d'aquest efecte, l'ús freqüent de càrrega ràpida incrementa l'estrès tèrmic del conjunt.
Sempre que sigui possible, la càrrega lenta en corrent altern resulta més adequada per a l'ús diari. Aquest mètode permet una transferència d'energia més gradual i estable, reduint l'impacte sobre les cel·les.
Adoptar hàbits com evitar càrregues constants al 100 %, no esgotar la bateria i prioritzar la recàrrega lenta contribueix a prolongar la vida útil de l'acumulador. La gestió adequada de la bateria no només influeix en l'autonomia immediata, sinó també en la durabilitat i el rendiment del vehicle elèctric al llarg dels anys.