Dos successos s'han entrecreuat aquesta setmana, i han provocat que l'opinió pública aparqués la gravíssima situació ceutina (i, per tant, europea), la seva indignació per la massacre d'Urda, que alhora va fer reviure la d'Adamuz, i fins i tot desdibuixés els contorns de la icona erigida a tota velocitat al voltant d'una anciana anomenada Maricarmen. Dos successos que exemplifiquen la gravetat d'una classe de fenomen que amenaça contundentment la nostra llibertat: David Broncano en la seva "entrevista" a Santiago Abascal i la convocatòria d'una vaga general que pretén amagar rere els piquets "informatius" i una manifestació pel cansament ciutadà l'escàs seguiment que ha tingut entre els treballadors assalariats en actiu, únics convocables a aquesta. El fenomen és la por. Por de ser.
David Broncano es va sentir greument amenaçat, però òbviament no per un Abascal que va acudir al seu programa amb actitud i gest entre jocós i bonhomiós, to estudiat —imagino— per contrarestar el sarcasme que esperava —també imagino— trobar en el seu interlocutor. La por que va tenallar la gola de Broncano, que el va fer tartamudejar i allargar reiterativament les preguntes i les seves opinions sobre aquestes fins a l'infinit, era una por als seus, tant o més immisericordes que els crítics. La por que la seva habitual clau humorística s'equiparés amb una trivialització de certs temes que als seus seguidors els semblessin importants. La por que, més enllà dels aplaudiments d'un públic que va aparèixer clarament partidari d'Abascal, el seu, quan tornés, ja no l'aplaudís com sempre. El que els meus fills anomenen la por de ser cancel·lat. I aquesta por era tan àmplia i atroç com ho és la de totes les persones que callen per quedar bé, que repeteixen eslògans sense sentit per a ells, però que han sentit i que, si els repeteixen, són admesos a la tribu amb gest d'assentiment sentenciós, tan còmoda la situació que acaben per creure'ls. Són els que es burlen que algú —sigui Abascal o un altre— digui que les edificacions requereixen un informe d'impacte de gènere, quan la veritat és que és un requisit fins i tot anterior a Pedro Sánchez i que ha fet caure alguns projectes urbanístics, tal com va ser notícia en mitjans de comunicació que en un temps eren respectats per tothom. Són els mateixos que parlen de Gaza no perquè vagin a favor dels nens, sinó perquè han trobat una altra excusa per carregar contra els EUA i contra Israel, cosa que pot ser legítima si no implica criminalitzar qui ho pensi d'una altra manera i si no ens fa obviar altres genocidis tan immunds i molt més antics.
La por de Broncano era tan àmplia i atroç com ho és la de totes les persones que callen per quedar bé, que repeteixen eslògans sense sentit per a ells, però que han sentit i que, si els repeteixen, són admesos a la tribu
En aquest quedar bé constant de la població que no vol quedar-se fora d'un grup (també n'hi ha al bàndol contrari), la vaga ha estat un altre exemple, però aquesta vegada els ha sortit malament. Volien vendre'ns que l'habitatge era un tema laboral i li van haver d'afegir, a correcuita, que volien que els nostres salaris fossin millors, cosa que, per cert, estaria bé en qualsevol cas. Però ni els treballadors estaven per perdre un dia de feina, ni els que es troben en situació habitacional dramàtica són només els assalariats d'aquest país. Perquè a Catalunya, terra que va ser d'emprenedors i és governada pels qui creuen que una empresa és un pecat i un arrendador un rendista sense escrúpols, la vaga que diuen general s'ha resumit en una successió de piquets d'alliberats sindicals i gent abonada a associacions que paguem entre tots que han obligat els treballadors a llevar-se dues hores abans per arribar a la feina, que n'han induït molts altres a agafar-se un dia de festa per pal·liar no haver pogut aconseguir-ho i que han dissuadit la gent d'anar als comerços on ells mateixos han comprat el menjar per als piquets "informatius", uns comerços que han obert contra vent i marea, de vegades contra un vent i una marea d'hostilitat.
Però hi havia por de dir la veritat, i els informatius, gràcies als quals hem sentit la veu dels queixosos, és a dir, dels que es queixaven de la vaga i que no estaven en disposició de secundar-la o simplement no volien, també han estat assaltats pels amables piquets; amables perquè així els han descrit els mateixos reporters, quan sabem que és pura coacció de la llibertat circulatòria que decideixin interrompre totes les vies públiques per tal de generar el caos. Si a això hi afegim la crema d'uns contenidors que haurem de pagar entre tots, la vaga per aconseguir, cito, "que baixin els lloguers i pugin els salaris", no sé si és general, però em sembla demencial. Tan demencial com el fet que la secundi el govern espanyol, hi doni suport el Congrés i la ratifiquin tots els portaveus mediàtics d'ambdós fronts. Por? Efectivament, por de passar a l'oposició, por que se'ls acabi tot aquest món estrafolari i incongruent en què gent amb un fotimer d'immobles o patrimonis familiars ingents parli de fregir a impostos no sé quina gent pija o no que han conegut des que van arribar a la política. I dit això, la manifestació ulterior és un encert, però una manifestació no és una vaga, i els convocants i els ministres que han fet costat a la vaga haurien de recordar que la manifestació és, sens dubte i sobretot, contra ells.
Mentre escric això, em venen ganes de riure sentint els líders sindicals dir que el seguiment de la vaga ha estat massiu, quan de massiva només ho ha estat la coacció. Però és que això seu també és por, por que s'apreciï la seva inutilitat pel fet d'haver perdut de vista el seu deure i haver estat arrossegats on no volien per col·lectius oportunistes sense res a perdre.
I la darrera por. Perquè abans de tancar això, també cal dir que Abascal, quan ha decidit no anar al programa The Wild Project perquè ha vist editat el seu programa amb Broncano, s'equivoca. I crec que aquest error és producte de la por. I final: la por és legítima, comprensible i humana. La valentia consisteix a cavalcar-hi al costat sense perdre de vista l'objectiu. D'aquesta manera s'evita que la por es transformi en una cosa pitjor, la por de ser.