La renovació de Marc Márquez amb Ducati Lenovo Team s'ha convertit en un dels moviments estratègics més rellevants de l'actual mercat de MotoGP. Després de retrobar-se amb la victòria i recuperar sensacions sobre la Desmosedici, l'escenari lògic semblava una continuïtat immediata. No obstant això, el retard en l'anunci oficial i les condicions contractuals que s'estan negociant evidencien que l'operació és més complexa del que aparenta.
El mercat de fitxatges en la categoria reina s'activa cada cop amb més antelació, però en aquest cas les converses avancen amb cautela. La clau no estaria en les xifres econòmiques, sinó en la durada del compromís. Márquez pretén un contracte de 1+1 temporades, és a dir, un primer any garantit amb opció a un segon, mentre que Ducati preferiria un acord tancat per dos cursos.
Aquesta diferència no és menor. En 2027 entrarà en vigor un nou reglament tècnic que redefinirà l'equilibri competitiu entre fabricants. La incertesa és total per a totes les fàbriques, i aquest horitzó condiciona les decisions actuals. Mantenir marge de maniobra es converteix en una prioritat estratègica per a qualsevol pilot que aspire a seguir lluitant per títols.
El rerefons de l'1+1 i l'ombra de Honda
No és cap secret que el canvi normatiu altera les perspectives esportives de mitjà termini. En aquest context, la fórmula 1+1 permetria a Márquez avaluar el rendiment real de Ducati en el nou cicle abans de comprometre's a llarg termini. Si la marca italiana manté la seva hegemonia, la continuïtat seria natural. Si l'equilibri es desplaça, el pilot conservaria llibertat per explorar alternatives.
Aquí és on apareix amb força el nom de Honda. La firma japonesa va mostrar signes de recuperació en la recta final de 2025 i dins del paddock es percep optimisme respecte a la seva adaptació al reglament de 2027. Un eventual retorn del vuit vegades campió no és una hipòtesi descartada en determinats cercles.
La relació històrica entre Márquez i Honda afegeix un component emocional i estratègic. La marca japonesa va ser el pilar de la seva etapa més reeixida i, en un context de reinici tècnic, la possibilitat de reconstruir un projecte guanyador des de zero adquireix atractiu. La simple existència d'aquesta opció reforça la posició negociadora del pilot enfront de Ducati.
Ducati davant una decisió estructural
Per a Ducati, acceptar un contracte 1+1 implica assumir una incertesa que no encaixa del tot amb el seu model d'estabilitat esportiva. La marca italiana ha consolidat una estructura competitiva sòlida i aspira a continuïtat en la seva alineació oficial. Un acord de dos anys oferiria previsibilitat tant en el pla tècnic com en l'estratègic.
Per altra banda, la dimensió esportiva i mediàtica de Márquez li atorga capacitat per marcar els temps del mercat. La seva decisió condiciona moviments en cadena: altres pilots, equips satèl·lit i fabricants esperen abans de tancar acords definitius. La negociació no és únicament bilateral; afecta l'ecosistema complet de la categoria.
Cal destacar que la discussió no gira entorn del salari, sinó del control del futur. En un entorn on les transicions reglamentàries redefineixen jerarquies, conservar flexibilitat pot resultar més valuós que assegurar estabilitat immediata. Márquez busca mantenir el poder de decisió en un moment clau per al campionat.
La resolució del contracte marcarà el rumb de la propera etapa a MotoGP. Si Ducati cedeix a la fórmula 1+1, consolidarà la continuïtat a curt termini però assumirà un risc estratègic el 2027. Si exigeix dues temporades tancades, forçarà una definició més contundent per part del pilot. En qualsevol cas, el desenllaç no dependrà de qüestions econòmiques, sinó de l'equilibri entre ambició esportiva, planificació tècnica i capacitat d'anticipació davant del nou cicle reglamentari.