L'opció de veure a Álex Márquez dins de l'estructura oficial de Ducati ha quedat completament aparcada, i així li ho hauria traslladat Gigi Dall’Igna a Marc Márquez en una conversa directa i necessària per refredar expectatives. La decisió no respon a una qüestió tècnica ni a dubtes sobre el rendiment del menor dels germans, sinó a una anàlisi més àmplia del context que envolta la marca italiana.
Marc és el vigent campió del món amb la Desmosedici i el pilar esportiu del projecte. El seu pes dins del box és indiscutible, tant per resultats com per lideratge tècnic. No obstant això, fins i tot una figura de la seva magnitud troba límits quan entren en joc factors estratègics vinculats a la imatge i a l'entorn. Ducati ha optat per no obrir la porta a una negociació amb Álex, conscient de la sensibilitat que desperta el cognom Márquez a Itàlia.
El nom de Marc continua sent polaritzant en determinats sectors de l'afició italiana. Els seus duels històrics i el seu caràcter competitiu han construït una figura admirada pel seu talent, però també qüestionada en part del públic. Incorporar el seu germà a l'estructura oficial hauria intensificat aquesta narrativa en un mercat que per a Ducati és fonamental.
Una decisió estratègica més enllà de l'esportiu
A Borgo Panigale s'analitza cada moviment sota una doble dimensió: competitiva i institucional. Des del punt de vista purament tècnic, la unió dels germans Márquez hauria tingut una lògica evident. Dos pilots amb experiència, coneixement mutu i capacitat per treballar en la mateixa direcció podrien haver format un bloc sòlid i altament productiu en el desenvolupament de la moto.
Si la decisió hagués depès exclusivament de Gigi Dall’Igna, el plantejament hauria estat diferent. L'enginyer italià és un ferm defensor del talent com a eix central del projecte i és plenament conscient del potencial conjunt que tindrien Marc i Àlex compartint estructura oficial. La sinergia esportiva, l'intercanvi d'informació i la cohesió interna haurien ofert avantatges clars en pista.
No és cap secret que Dall’Igna valora el rendiment per damunt de qualsevol altre factor. Tanmateix, el seu marge de maniobra no és absolut. Ducati és una marca profundament lligada a la identitat italiana, i qualsevol moviment que pugui generar una reacció adversa al seu propi país s'avalua amb cautela extrema.
El pes de l'entorn italià
La incorporació d'Álex Márquez no només s'hauria interpretat com una aposta esportiva, sinó com un gest simbòlic de gran calat. Per a una part de l'afició italiana, veure els dos germans liderant el projecte oficial hauria estat difícil de pair. La percepció que Ducati gira al voltant d'un nucli familiar estranger podria haver desencadenat un debat mediàtic incòmode.
En aquest sentit, la negativa a negociar no és una desautorització directa a Marc, sinó una mesura preventiva per evitar un desgast institucional. La marca no vol obrir un front innecessari en el seu mercat domèstic, especialment en un context on cada detall compta a nivell reputacional.
La conversa entre Dall’Igna i el campió deixa clar que el projecte esportiu té límits estructurals. Marc continua sent la referència en pista i el principal actiu competitiu de Ducati, però la planificació global no es construeix únicament al voltant de preferències personals.
Així, la porta per a Álex roman tancada, no per falta de nivell, sinó per una decisió estratègica condicionada per l'entorn. Una determinació que afegeix tensió en el pla intern i que demostra que, en MotoGP, l'equilibri entre rendiment i percepció pública pot ser tan determinant com la velocitat en pista.