La Direcció General de Trànsit ha començat a sancionar conductors que no col·loquen correctament l'etiqueta ambiental al parabrisa del seu vehicle. Tot i que el distintiu s'ha convertit en un element habitual a les ciutats amb zones de baixes emissions, la seva instal·lació ha de complir unes condicions concretes. Quan se situa de forma inadequada i afecta la visibilitat, pot donar lloc a multa.

L'argument no gira entorn de la classificació ambiental del cotxe, sinó d'una qüestió bàsica de seguretat viària. Qualsevol objecte adherit al parabrisa que obstaculitzi el camp de visió del conductor constitueix una infracció. L'etiqueta ambiental no és una excepció a aquesta norma general, tot i tractar-se d'un distintiu oficial.

En moltes ocasions s'ha assumit que, pel seu caràcter obligatori en determinats municipis, la seva presència en el vidre davanter està exempta d'interpretació. No obstant això, la normativa exigeix que es col·loqui en una zona concreta i que no interfereixi amb la visibilitat. Quan s'instal·la en posicions centrals o fora de l'angle recomanat, pot considerar-se un element que redueix el camp visual.

Una adhesiu més des del punt de vista legal

Des del punt de vista jurídic, l'etiqueta ambiental té el mateix tractament que qualsevol altra pegatina adherida al parabrisa. El reglament estableix que el conductor ha de mantenir neta la superfície vidriada que influeixi en la conducció. Això inclou no només adhesius, sinó també suports de dispositius electrònics o qualsevol objecte fix que limiti la visió.

La ubicació recomanada per al distintiu és l'angle inferior dret del parabrisa, vist des de l'interior del vehicle. Aquesta posició minimitza el seu impacte en la visibilitat i facilita la identificació per part dels agents. Col·locar-la en un altre punt, especialment a la part central o en zones de major superfície envernissada, pot ser interpretat com una infracció lleu.

No és cap secret que el creixement de les zones de baixes emissions ha incrementat la importància pràctica de l'etiqueta. No obstant això, l'obligació d'exhibir-la en certs entorns no anul·la les exigències generals de seguretat. La DGT fonamenta les sancions en el mateix criteri que aplicaria davant de qualsevol altre adhesiu mal col·locat.

L'import de la multa s'enquadra dins de les infraccions relacionades amb l'estat del vehicle i les condicions de visibilitat. No implica pèrdua de punts, però sí una penalització econòmica que pot evitar-se amb una instal·lació correcta i ajustada a les recomanacions oficials.

Seguretat viària per damunt del distintiu

Més enllà del debat sobre la utilitat o la necessitat del distintiu ambiental, l'administració insisteix que la prioritat és la seguretat en la conducció. La visibilitat frontal és un element essencial per anticipar riscos i reaccionar davant d'imprevistos. Fins i tot petites superfícies opaques poden generar angles morts o distraccions innecessàries.

Cal destacar que la sanció no s'imposa pel fet de portar l'etiqueta, sinó per fer-ho de manera que interfereixi en la visió. Aquesta matisació resulta clau per entendre l'actuació dels agents. L'etiqueta és vàlida i, en determinats municipis, obligatòria; el que es penalitza és la seva col·locació incorrecta.

La proliferació d'adhesius, distintius municipals i sistemes electrònics al parabrisa ha generat en els últims anys un augment d'elements adherits a aquesta superfície. En aquest sentit, la DGT reforça el missatge que qualsevol objecte s'ha d'instal·lar respectant el camp visual del conductor.

L'etiqueta ambiental forma part ja del paisatge automobilístic urbà, però la seva funció identificativa no preval sobre les normes bàsiques de circulació. La correcta col·locació no només evita sancions, sinó que garanteix que el conductor mantingui intacta la seva capacitat d'observació. La regulació recorda així que, fins i tot en qüestions aparentment menors, la seguretat continua sent el criteri principal.