La Direcció General de Trànsit ha decidit reformular en profunditat l'examen pràctic per a l'obtenció del permís de conduir. L'objectiu és adaptar-lo a les noves realitats del trànsit, la tecnologia embarcada i la convivència amb diferents usuaris en entorns cada vegada més complexos. La prova, que a penes havia experimentat canvis substancials en els últims anys, evoluciona cap a un model més exigent i menys previsible.
La modificació no persegueix únicament elevar el nivell de dificultat, sinó transformar l'enfocament d'avaluació. El nou examen busca mesurar la capacitat real de l'aspirant per desenvolupar-se en condicions quotidianes, allunyant-se d'esquemes excessivament mecànics. La conseqüència directa és una prova més dinàmica, amb major pressió ambiental i menor marge per a la improvisació basada en recorreguts memoritzats.
No és cap secret que la conducció actual exigeix alguna cosa més que dominar l'embragatge o executar correctament un estacionament. L'entorn urbà, la proliferació d'assistents electrònics i la presència creixent d'usuaris vulnerables han modificat l'escenari en què es mou qualsevol conductor novell.
Caminades més llargues i situacions més complexes
El redisseny contempla trajectes més amplis i variats, integrant vies urbanes amb trànsit dens, travessies, accessos interurbans i punts conflictius on la presa de decisions resulta determinant. L'aspirant haurà de demostrar que manté la calma, observa l'entorn i actua amb anticipació, sense dependre d'instruccions constants.
La conducció eficient adquireix un pes específic dins de l'avaluació. Es valorarà l'ús racional de les marxes, la progressivitat en l'acceleració i el control adequat de la frenada. Aquesta perspectiva introdueix criteris vinculats a la sostenibilitat i al respecte mecànic, alineant la formació amb els estàndards actuals de mobilitat responsable.
També s'examinarà l'ús correcte dels sistemes avançats d'assistència a la conducció. Elements com l'assistent de manteniment de carril, la frenada automàtica d'emergència o els sensors d'angle mort formen part de l'equipament habitual de molts vehicles. L'aspirant haurà d'evidenciar que entén el seu funcionament i els fa servir com a suport, sense delegar-hi la responsabilitat principal.
L'observació activa de l'entorn es converteix en un eix central. Vianants, ciclistes, motoristes i usuaris de vehicles de mobilitat personal obliguen a una vigilància constant. L'examen valorarà l'anticipació davant encreuaments, gloriates i canvis de prioritat, així com la correcta gestió de la distància de seguretat en diferents contextos.
Una avaluació més global i menys mecànica
La reforma pretén abandonar el model centrat en la repetició de maniobres concretes. Durant anys, la preparació de l'examen pràctic es va recolzar en itineraris coneguts i patrons fàcilment identificables. Aquest sistema facilitava la superació de la prova, però no sempre garantia una adaptació adequada a situacions imprevistes.
Amb el nou plantejament, l'examinador adoptarà una visió contínua del desemparellament de l'aspirant. Cada decisió tindrà rellevància: la forma d'aproximar-se a un pas de vianants, la reducció preventiva de velocitat davant un encreuament amb visibilitat limitada o l'ús correcte dels miralls abans d'un canvi de carril.
Crida especialment l'atenció el pes que adquireix la capacitat de reacció davant l'error. Una fallada lleu podrà no suposar automàticament la suspensió si l'aspirant demostra que l'identifica i corregeix amb rapidesa i seguretat. Es valorarà la consciència situacional i la maduresa al volant per sobre de la perfecció formal.
Este enfocament implica també canvis en la formació impartida per les autoescoles. L'ensenyament tendirà a reforçar la conducció preventiva, la gestió de l'estrès i la interacció amb tecnologies embarcades. La preparació deixarà de centrar-se exclusivament en aprovar per orientar-se cap a l'adquisició de competències reals.
La implantació progressiva del nou model, prevista per al 2026, marcarà un punt d'inflexió en l'obtenció del permís. L'examen pràctic evoluciona cap a una prova més propera a la conducció quotidiana, on l'anticipació, el criteri i la responsabilitat adquireixen un protagonisme decisiu en l'avaluació final.