La Direcció General de Trànsit (DGT) ha reforçat el seu posicionament al voltant del futur de l'automòbil a Espanya amb un missatge clar: el fi dels combustibles fòssils és un objectiu estratègic. El seu director, Pere Navarro, ha explicitat l'horitzó temporal que marcarà la transformació del parc mòbil en la pròxima dècada.
“L'objectiu és acabar amb els combustibles fòssils. Punt. En 2035 prohibir matricular aquest tipus de vehicles. És ideal per a Espanya. No tenim petroli i si algú a Europa té sol, vent i hidràulica som nosaltres”, ha afirmat Navarro. Les seves declaracions situen el focus en la prohibició de matricular vehicles nous de gasolina i dièsel a partir de 2035, en línia amb el calendari marcat per la Unió Europea.
El plantejament no implica la retirada immediata dels cotxes de combustió actualment en circulació, però sí fixa una data de tancament per a la seva comercialització com a vehicles nous. D'aquesta manera, la propera dècada es perfila com un període decisiu per a l'electrificació del transport a Espanya.
2035 com a punt d'inflexió per al mercat
La prohibició de matricular nous vehicles de combustió a partir de 2035 marcarà un abans i un després en la indústria automobilística. Fabricants, concessionaris i proveïdors hauran d'adaptar la seva oferta a un escenari dominat per models elèctrics o de zero emissions.
En aquest sentit, la mesura busca accelerar la transició energètica i reduir la dependència dels combustibles fòssils importats. Espanya manca de recursos petrolífers propis, però disposa d'un elevat potencial en energies renovables, especialment solar, eòlica i hidràulica. Aquest context energètic és un dels arguments que reforcen l'estratègia defensada per la DGT.
No és cap secret que el transport per carretera representa una part significativa de les emissions contaminants. L'electrificació del parc mòbil es presenta com una eina clau per complir els compromisos climàtics i avançar cap a un model més sostenible.
El canvi, tanmateix, planteja desafiaments rellevants. La xarxa d'infraestructures de recàrrega haurà d'ampliar-se de forma considerable per absorbir un augment massiu del vehicle elèctric. Així mateix, l'evolució tecnològica de les bateries i la reducció de costos seran factors determinants per consolidar aquesta transició.
Un procés gradual amb impacte a llarg termini
Encara que l'horitzó de 2035 pugui semblar proper, l'impacte sobre el parc mòbil serà progressiu. Els vehicles de combustió ja matriculats podran continuar circulant més enllà d'aquesta data, encara que previsiblement amb majors restriccions en determinades àrees urbanes i sota una pressió fiscal creixent.
Cal destacar que l'edat mitjana del parc automobilístic espanyol supera àmpliament la dècada, cosa que alentirà de forma natural la substitució completa per models elèctrics. Tot i així, la prohibició de noves matriculacions establirà un límit estructural que condicionarà les decisions de compra en els propers anys.
El destacable en aquest cas és que l'estratègia no es limita a una qüestió mediambiental, sinó que incorpora una dimensió econòmica i geopolítica. Reduir la dependència energètica exterior i aprofitar el potencial renovable nacional es presenten com a pilars del full de ruta.
La pròxima dècada serà determinant per mesurar la capacitat d'adaptació del sector i dels consumidors. La desaparició dels combustibles fòssils com a opció per a nous vehicles redefineix el mercat i anticipa un canvi profund en la mobilitat tal com s'ha entès durant més d'un segle.