El subcampió del món aconseguit per Álex Márquez no ha tingut, per ara, un reflex proporcional en el seu contracte. El pilot català ha firmat la temporada més sòlida de la seva trajectòria a MotoGP, consolidant-se com a aspirant real al títol, però el seu salari continua situat a la part baixa de la graella. Una situació que evidencia la distància que de vegades existeix entre el rendiment esportiu i la realitat econòmica del campionat.
Amb 900.000 euros anuals a l'equip Gresini, Álex figura com el cinquè pilot pitjor remunerat de la categoria reina. Només quatre noms perceben menys que ell, malgrat que cap ha assolit el nivell competitiu mostrat pel menor dels Márquez en l'última campanya.
L'escala salarial de MotoGP
La diferència respecte a la zona alta de la taula econòmica és considerable. Marc Márquez encapçala la classificació amb 17,2 milions d'euros per temporada, seguit per Fabio Quartararo amb 12 milions i Pecco Bagnaia amb 7 milions. Jorge Martín, Maverick Viñales i Johann Zarco se situen a la franja dels quatre milions, mentre que Jack Miller i Joan Mir assoleixen els tres milions anuals.
Enea Bastianini percep 2,5 milions i Pedro Acosta 1,5 milions, xifres que reflecteixen la seva posició dins d'estructures oficials o amb fort suport de fàbrica. En contrast, els 900.000 euros d'Álex l'iguala amb Luca Marini i Franco Morbidelli. Per sota només apareixen Marco Bezzecchi, Fabio Di Giannantonio i Fermín Aldeguer, amb salaris que oscil·len entre els 500.000 i els 300.000 euros.
El destacable en aquest cas és que el subcampió del món es trobi en aquesta franja salarial, lluny de pilots amb resultats menys consistents. L'estructura satèl·lit en la qual competeix condiciona de manera directa el marge pressupostari disponible, un factor determinant a MotoGP.
Pròxima renovació i ambició d'equip oficial
L'explicació resideix, en part, en el moment de la firma contractual. Els acords en la categoria solen tancar-se amb antelació, cosa que provoca que el rendiment recent no sempre tingui impacte immediat en la nòmina. No obstant això, l'escenari canvia quan s'aproxima una renovació.
Cal destacar que, després del subcampionat, Álex Márquez afrontarà el seu pròxim contracte amb una posició negociadora reforçada. L'objectiu lògic serà augmentar el seu salari i situar-lo en un rang acord a el seu rendiment. A més, la seva intenció passa per donar el salt a un equip oficial, on el suport tècnic i econòmic és major i les opcions de lluitar pel títol es consoliden a mitjà termini.
Eixe moviment suposaria no solament una millora esportiva, sinó també contractual. Les estructures oficials manegen xifres superiors i ofereixen estabilitat a llarg termini, cosa clau per a un pilot que ha demostrat regularitat, consistència i capacitat per a barallar en la zona alta del campionat.
La comparació amb la cúpula salarial, liderada pel seu germà Marc, posa de manifest l'amplitud de les diferències dins del mateix paddock. Mentre un domina la classificació econòmica, l'altre competeix amb un dels pressupostos personals més baixos entre els pilots consolidats.
El mercat de MotoGP combina talent, estructura i estratègia empresarial en una equació complexa. El cas d'Álex Márquez il·lustra com l'èxit esportiu no sempre es tradueix de seguida en una millora salarial. No obstant això, el seu rendiment recent el col·loca en una posició privilegiada per renegociar condicions i aspirar a un seient oficial que reflecteixi, tant a la pista com en el contracte, el seu veritable estatus competitiu.