Les distraccions al volant continuen sent un dels factors més determinants en la sinistralitat viària. Tot i que l'ús del telèfon mòbil concentra bona part de l'atenció pública i mediàtica, no és l'única conducta susceptible de sanció. Accions aparentment inofensives, com mantenir una conversa intensa amb els acompanyants, poden derivar en una multa de 80 euros si afecten l'atenció exigida durant la conducció.

La normativa estableix que el conductor ha de conservar en tot moment la llibertat de moviments, el camp necessari de visió i l'atenció permanent a la carretera. Aquest principi general no es limita a prohibicions concretes, sinó que obliga a garantir que cap conducta interfereixi en la capacitat de controlar el vehicle amb seguretat. Quan parlar amb els ocupants implica girar-se de manera reiterada, apartar la vista de la via o descuidar la trajectòria, la situació pot considerar-se infracció lleu.

Conversar no és il·legal, perdre l'atenció sí que ho és

Mantenir una conversa dins del vehicle forma part de la conducció habitual. En trajectes familiars o desplaçaments llargs, la interacció entre conductor i passatgers és natural. Tanmateix, el problema sorgeix quan aquesta comunicació redueix la concentració fins al punt de comprometre la seguretat.

Si el conductor es gira cap als seients del darrere durant diversos segons, fa gestos amplis amb les mans o reacciona tard davant una frenada del trànsit precedent, la conversa deixa de ser una acció innòcua. En aquests casos, els agents poden interpretar que no es compleix l'obligació d'atenció permanent, cosa que dona lloc a una sanció econòmica que sol fixar-se en 80 euros.

La quantia correspon a una infracció lleu, sempre que la conducta no hagi generat una situació de risc greu. Si la distracció provoca una maniobra perillosa, invasió de carril o accident, les conseqüències administratives poden ser majors. El més destacable en aquest cas és que no es tracta de penalitzar el fet de parlar, sinó l'efecte que aquesta acció té sobre la conducció.

Aquest enfocament respon a una visió àmplia del concepte de distracció. La llei no enumera cada possible conducta sancionable, sinó que estableix el deure general de mantenir l'atenció constant. Això permet valorar cada cas en funció de les circumstàncies concretes.

Maquillar-se, manipular pantalles o discutir: conductes sota vigilància

Parlar amb acompanyants és només una de les moltes situacions que poden derivar en multa. Maquillar-se mentre es condueix, buscar objectes a la guantera, ajustar el navegador en marxa o manipular la pantalla multimèdia del vehicle són exemples habituals de distraccions sancionables.

Fins i tot accions breus, com consultar un missatge al telèfon sense arribar a respondre'l, aparten la vista de la carretera durant segons decisius. A 50 km/h, un vehicle recorre més de 13 metres per segon. N'hi ha prou amb una mínima pèrdua d'atenció perquè la distància recorreguda sense control efectiu resulti crítica.

D'altra banda, les discussions acalorades dins de l'habitacle poden generar un nivell d'estrès que afecti la presa de decisions. L'alteració emocional també influeix en la conducció, reduint la capacitat d'anticipació i augmentant el risc d'errors.

Cal destacar que l'evolució tecnològica de l'interior dels vehicles ha incrementat les fonts potencials de distracció. Pantalles tàctils, sistemes d'infoentreteniment i múltiples funcions configurables obliguen a una major disciplina per part del conductor.

La sanció de 80 euros per distreure's parlant amb els acompanyants reflecteix una realitat clara: qualsevol conducta que desviï l'atenció de la carretera pot tenir conseqüències econòmiques i, sobretot, comprometre la seguretat. L'obligació legal no és simplement evitar el mòbil, sinó mantenir el control i la concentració en tot moment.