Com deia Warren Buffett, “el risc prové de no saber què s'està fent”. En un mercat financer intervingut, com el que vivim, el factor que ha de mesurar l'estalvi i les inversions és el risc, no pas la rendibilitat. Els bancs centrals s'han erigit en el hedge fund més gran del món anestesiant els tipus d'interès i avivant la guerra de divises on les devaluacions de les monedes serveixen per almenys intentar mantenir la competitivitat.

En el camp de l'estalvi els efectes estan sent devastadors. Sense dipòsits i amb el bo espanyol rendint a l'1,534% les possibilitats per als estalviadors per mantenir el capital i aconseguir rendes d'aquest són gairebé un viatge a la utopia. Acostumats a la “facilitat” dels dipòsits i els bons de l'Estat, els estalviadors es veuen empesos cap a actius que sí que poden reportar-los més rendibilitats però assumint un risc fins aquell moment desconegut i no desitjat per ells.

Èxit per als seus diners

Els inversors, per la seva part, tenen com a element a observar i gestionar la sensibilitat a la volatilitat en termes de com els afecta la variació extrema dels preus i el seu risc implícit. Tal i com va assenyalar Danièle Nouy, presidenta del consell de supervisió del Banc Central Europeu en una recent compareixença, "els recents episodis de volatilitat revelen incertesa en part dels inversors, no necessàriament respecte a la fortalesa dels bancs, sinó més aviat respecte a la rendibilitat".

Una de les conseqüències és que el llarg termini no existeix. La gestió, fins i tot la passiva, ha de ser gestionada gairebé al dia. Establint límits a les pèrdues i executant la venda quan l'esmentat límit es toca i “fent caixa” dels beneficis a mesura que es produeixin. Si decideixen invertir seguint l'índex i asseure's en ell, facin el mateix que aquest fa, això és, acumular. Només així aquest cicle serà d'èxit per als seus diners.

Les oscil·lacions en els preus, avui dia, poden passar en qualsevol moment i ser tan verticals com es vulgui. I molt pocs inversors estan preparats per a això. Principalment, perquè les inversions solen fer-se a cop del denominat consens de mercat i del titular de premsa. Invertir partint de “xivatades” és especular. 

Fer els deures

Quan un s'apropa al món de la inversió l'aconsellable seria fer-ho amb coneixement de causa, és a dir, havent fet els deures: escollir a quina empresa acompanyar implica conèixer-ne l'equip directiu (observar si hi ha membres fundadors en aquest); entendre l'objecte social (això és, a què es dedica, quina és la proposta de valor... i sobretot, saber-ho explicar); conèixer les principals mètriques financeres; veure el mercat al qual es dirigeix i si té potencial de creixement... En cas que no puguin fer-ho, potser seria millor no apropar-se al mercat. L'acostament al mercat ha de partir de la pregunta quant estic disposat a perdre? I què passarà a la meva vida si perdo aquests diners? 

La consolidació i creixement del patrimoni propi per les decisions d'estalvi i inversió realitzades requereixen coneixement i disciplina així com estratègies de gestió adequades a cada objectiu marcat. El coneixement essencial que s'ha de tenir és el del risc i, especialment, en aquests moments de mercat. La determinació del risc màxim a assumir és fonamental abans de d'invertir els diners a cap lloc i, el més important, s'ha d'actuar conseqüentment i conscientment. Tenir presses avui dia per temor de perdre oportunitats i anar a remolc dels titulars pot portar conseqüències desastroses. 

El petroli, la Xina, la ingovernabilitat d'Espanya, els mercats emergents,…sempre hi haurà motius per a la inestabilitat (en un món d'humans, què esperem?) i, per tant, per al soroll: molts parlant de gràfics, tendències, moments… El que roman i el que és necessari protegir és l'individu que continua sent el mateix i, així amb ell, el seu perfil de risc (que només es pot mudar per variacions en les situacions personals: naixement d'un fill, divorcis, jubilació ...).

Tres preguntes

Les tres preguntes clau que han de respondre a tota hora són:

Primera. Quin percentatge dels meus diners estic disposat a perdre?

Segona. Davant d'una variació dels preus dels meus actius, què faig?

Tercera. Quin percentatge dels diners invertits necessitaré en els propers mesos?

 

Respostes a la primera

a. de 0% a 10%

b. de 10% a 30%

c. de 30% a 60%

d. Més del 70%

 

Respostes a la segona

a. Venc

b. Acumulo: faig una aportació addicional aprofitant la caiguda per abaixar el preu de compra (mitjana)

c. Res

 

Respostes a la tercera

a. . Més del 70%

b. 30% - 60%

c. 10% -30%

d. 0% - 10%

 

Si en les tres preguntes l'opció escollida és A no hi ha dubte que els seus diners han d'estar en liquiditat.

Fotografia de CC