Almenys 600.000 persones s’han quedat sense electricitat a Ucraïna després d’una nova onada d’atacs russos amb míssils i drons contra infraestructures energètiques, segons ha informat aquest dimecres el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. Els bombardejos han afectat instal·lacions crítiques a Kíiv i la seva regió, com també a Khàrkiv, al nord-est del país. A la capital, els atacs han causat almenys tres morts i 21 ferits, segons el Servei Estatal d’Emergències d’Ucraïna.
L’ofensiva s’ha produït malgrat l’anunci del president dels Estats Units, Donald Trump, que diumenge va assegurar que Rússia i Ucraïna havien acordat una treva energètica amb efecte immediat. L’acord, però, no ha estat confirmat formalment per les dues parts. Zelenski ha reiterat que Kíiv està disposada a suspendre els atacs contra les refineries i altres instal·lacions energètiques russes si Moscou deixa de bombardejar les ucraïneses.
L'arsenal que ha fet servir Putin
Segons la Força Aèria ucraïnesa, Rússia va llançar durant la nit 39 míssils balístics i de creuer i 128 drons d’atac. Les defenses antiaèries van aconseguir interceptar quatre míssils i 115 drons, mentre que els projectils restants van provocar impactes en diversos punts del país. La xifra evidencia les dificultats d’Ucraïna per aturar els atacs aeris russos, especialment els míssils balístics, que deixen poc temps de reacció.
A Kíiv, els bombardejos han colpejat infraestructures essencials i edificis residencials. Els equips d’emergència han treballat per rescatar les víctimes, extingir incendis i avaluar els danys. Zelenski ha qualificat d’"crítiques" les instal·lacions energètiques afectades i ha advertit que els atacs posen en risc el subministrament elèctric quan el país s’acosta als mesos més freds de l’any.
Moscou ha defensat que l’operació tenia com a objectiu instal·lacions de comunicacions i energia utilitzades per l’exèrcit ucraïnès. El Ministeri de Defensa rus ha qualificat els bombardejos de "massius" i ha afirmat que les instal·lacions atacades a les regions de Kíiv i Khàrkiv donaven suport a les forces militars ucraïneses. Kíiv, per la seva banda, denuncia que l’ofensiva ha colpejat infraestructures imprescindibles per a la població civil.
Disputes entre els EUA i Europa
La disputa sobre la treva també ha evidenciat les diferències entre Washington i els seus socis europeus. El ministre d’Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, ha afirmat que Ucraïna no mereix la treva que comportaria una pausa dels combats, perquè Europa podria aprofitar-la per subministrar-li més armament. Aquestes declaracions qüestionen les possibilitats d’un acord que permeti reduir els atacs contra el sector energètic.
Rússia va iniciar la invasió a gran escala d’Ucraïna el febrer del 2022 i actualment controla prop d’una cinquena part del territori ucraïnès. Des d’aleshores, la infraestructura energètica ha estat un dels principals objectius de les campanyes aèries russes, que han provocat talls de llum i calefacció en diverses regions. Amb l’hivern a tocar, les autoritats ucraïneses temen que els nous bombardejos agreugin la situació humanitària.