El Consell de Drets Humans de l'ONU ha triat aquest dimecres l'ambaixador marroquí Omar Zniber com a president d'aquesta assemblea per al 2024, malgrat l'oposició d'un grup de països, encapçalats per Sud-àfrica, que rebutjaven aquesta designació perquè considera que el Marroc viola els drets humans al Sàhara Occidental. La votació, celebrada de manera secreta, ha conclòs amb una trentena de suports a favor del candidat marroquí i 17 del de Sud-àfrica, Mxolisi Nkosi, en una elecció que generalment es decideix per consens.

Es tracta de la segona votació en els 17 anys d'història de l'organisme de les Nacions Unides per designar el president anual, que aquest any havia de pertànyer al grup africà, després que el 2023 el consell de 47 països el presidís l'ambaixador txec Václav Bàlek.

El Marroc va anunciar les seves intencions l'any passat

El Marroc, que va anunciar l'any passat la intenció de presidir el Consell de Drets Humans durant el mandat anual africà, ha buscat el suport dels països del continent perquè la seva candidatura sortís a la superfície. Tot i això, no va aconseguir influir a Sud-àfrica, país que ha donat suport sovint a la proposta del referèndum d'autodeterminació del poble sahrauí, una solució a aquest conflicte històric recolzada també per l'ONU i per altres països com Algèria, principal aliada del Front Polisario.

Així, l'ambaixador sud-africà davant l'ONU a Ginebra, Nkosi, va ser presentat com a candidat després que el país critiqués la candidatura del Marroc per ser un país “contradictori” amb els principis humanitaris de les Nacions Unides.

L'ambaixador marroquí ha assegurat després de ser elegit que assumirà les seves funcions amb la "major flexibilitat i disponibilitat possibles" i organitzarà els programes, reunions i intercanvis del Consell de manera "racional i eficaç". La candidatura marroquina va generar malestar al Front Polisario, moviment que lluita per la independència sahrauí als territoris ocupats del Sàhara Occidental, excolònia espanyola ocupada per Rabat des del 1975.

Fa setmanes, associacions sahrauís van iniciar una campanya contra la candidatura del Marroc, destacant que l'estatus del Marroc com a "força militar d'ocupació en un país africà i la seva falta de ratificació de la Carta Africana de Drets Humans el desqualifiquen per presidir el Consell de Drets Humans de l'ONU en nom d'Àfrica”.

Ajudes socials directes

Poc després de saber-se la notícia, s'ha sabut també que el govern del Marroc va iniciar a finals del mes passat la distribució d'ajudes socials mensuals directes per a 1.004.400 llars amb un pressupost de 524 milions de dírhams (uns 48 milions d'euros), segons ha informat aquest dimecres el govern marroquí. En un comunicat, el govern assenyala haver rebut prop de 2,9 milions de sol·licituds, de les quals el 64% corresponen a les beques mensuals per als nens escolaritzats i no escolaritzats, el 34% a les ajudes puntuals de 500 dírhams (uns 50 euros) i la resta a la subvenció per naixement.

Així mateix, assegura que les famílies que van presentar les seves sol·licituds després del 10 de desembre rebran els pagaments mensuals corresponents al desembre i al gener a finals d'aquest mes, i anima els ciutadans a continuar sol·licitant el suport social si compleixen els criteris.