La detecció d’un dron procedent de Bielorússia ha desencadenat aquest dimecres una situació de màxima tensió a Lituània i Letònia, després que les autoritats activessin alertes per “amenaça aèria” i recomanessin a la població refugiar-se. A la capital lituana, Vílnius, les autoritats han arribat a emetre una alerta vermella instant els residents a buscar refugi, tot i que posteriorment l’han aixecada. Segons el portal 15min.lit, tant el president lituà, Gitanas Nausėda, com la primera ministra, Inga Ruginienė, han estat traslladats a refugis durant l’episodi. Paral·lelament, caces de l’OTAN s’han mobilitzat per investigar els objectes detectats. El Ministeri de Defensa lituà ha explicat en un comunicat publicat a X que l’alerta s’havia activat per l’aproximació d’un “dron sospitós” des de Bielorússia.

A Letònia, els missatges d’alerta no detallaven quin sistema havia detectat el dron sospitós, tot i que dimarts l’exèrcit letó ja havia coordinat l’actuació de caces F-16 romanesos desplegats al Bàltic dins de la missió de vigilància aèria de l’OTAN per interceptar un dron desorientat sobre Estònia. L’alerta aèria letona també ha estat desactivada aproximadament una hora després d’haver-se anunciat, passades les nou del matí. Tot i això, en el breu espai de temps que l’avís ha estat vigent, s’han produït importants alteracions en diverses regions de l’est del país. Les escoles han aturat les classes i s’ha suspès un examen centralitzat de física per a tots els alumnes de novè grau. Tant és així que, segons la televisió pública letona, fins a 260.000 persones s’han vist afectades pels avisos d’amenaça. 

Alerta en plena transició política

L’episodi d’aquest dimecres ha coincidit amb un moment d’incertesa política a Letònia, immersa en una etapa de govern interí després de la dimissió de la primera ministra, Evika Siliņa, arran de la ruptura de la seva coalició de tres partits. La crisi política es va precipitar després que Siliņa destituís el ministre de Defensa, Andris Sprūds, per l’impacte d’un dron a la ciutat de Rēzekne, a l’est del país, el passat 7 de maig. Mentre la mateixa Siliņa assumeix provisionalment les competències de Defensa, el diputat conservador Andris Kulbergs, de la Llista Unida, manté converses per intentar formar un executiu provisional després d’haver estat proposat el 16 de maig pel president letó, Edgars Rinkēvičs. El país té previstes eleccions nacionals el pròxim 3 d’octubre.

Preocupació a Brussel·les

Per la seva banda, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha reaccionat als incidents registrats a Lituània i Letònia i ha denunciat els atacs de drons que han anat patint els estats bàltics en un missatge difós a les xarxes socials. “Un atac contra un estat membre és un atac contra tota la Unió Europea”, ha advertit la dirigent comunitària, que ha qualificat de “completament inacceptables” les accions atribuïdes a Rússia contra la regió. Von der Leyen també ha responsabilitzat Rússia i Bielorússia de “posar en risc” la seguretat i la vida dels ciutadans de l’est d’Europa i ha assegurat que Brussel·les “respondrà amb unitat i fortalesa”.