A Rússia ha aparegut una forma especialment macabra d’explotació de les conseqüències de la guerra d’Ucraïna: dones acusades de casar-se amb soldats poc abans del seu desplegament, amb l’objectiu de convertir-se en les seves hereves legals si moren al front. Les autoritats i els mitjans russos les han batejat com les «vídues negres», en una pràctica que ha provocat indignació i ha posat el focus sobre el sistema de compensacions creat pel Kremlin per incentivar el reclutament.
El cas de Yury, un home de 59 anys de Sant Petersburg, il·lustra fins a quin punt pot arribar la controvèrsia. La seva filla Maria, entrevistada per CNN, assegura que no sabia ni que el seu pare s’havia allistat a l’exèrcit. Quan va morir després de resultar ferit al front, la família va descobrir que s’havia casat només dos dies abans d’anar-se’n a combatre amb una dona que la filla no havia conegut mai.
El matrimoni va convertir aquella dona en familiar directe amb drets sobre les compensacions. Maria sospita que el seu pare també podria haver estat víctima d’un engany relacionat amb la venda del seu pis, però aquestes acusacions no han estat acreditades de manera independent.
El rerefons d'aquestes estafes
El rerefons econòmic ajuda a entendre l’atractiu d’aquest tipus d’estafes. Rússia paga una indemnització federal de cinc milions de rubles a les famílies dels militars morts en determinades circumstàncies vinculades a la guerra, una quantitat que pot complementar-se amb altres ajudes i pagaments regionals. La normativa estableix que aquests diners es distribueixen entre determinats familiars, inclosa la persona que estava casada legalment amb el soldat en el moment de la mort.
La combinació d’un sistema de reclutament que necessita nous efectius i d’unes compensacions econòmiques elevades ha creat, així, un incentiu pervers. La guerra no només genera morts: també ha convertit les indemnitzacions associades a aquestes morts en un possible objecte de frau.
Casaments múltiples amb finalitats diverses
Els casos que han transcendit són diversos. Un dels més sonats va implicar una treballadora sanitària acusada d’haver-se casat amb diversos soldats ferits en un hospital militar abans que morissin. També hi ha hagut processos relacionats amb persones que haurien animat soldats a casar-se abans de marxar al front per després beneficiar-se de les indemnitzacions.
En un altre episodi, una agent immobiliària va arribar a presentar públicament el matrimoni amb un militar destinat a la guerra com una possible via per aconseguir diners per comprar un habitatge. Les seves declaracions van provocar una forta reacció social i, posteriorment, tant ella com una altra dona relacionada amb el cas van ser processades.
El fenomen ha arribat fins i tot a esquemes en què presumptament haurien participat persones vinculades als organismes de seguretat o a l’exèrcit. En alguns casos investigats per les autoritats russes, els presumptes responsables haurien buscat homes vulnerables o sense família propera, facilitat matrimonis i, posteriorment, afavorit el seu enviament a zones especialment perilloses.
Més enllà dels casos criminals, les "vídues negres" revelen una realitat més profunda de la guerra russa: el Kremlin ha convertit els incentius econòmics en una eina essencial per mantenir el flux de reclutes. Quan la mort d’un soldat pot representar per a una família una quantitat de diners extraordinària en comparació amb els ingressos habituals de moltes regions russes, el sistema també es converteix en un terreny fèrtil per a l’abús.
El debat, per tant, no és només sobre unes presumptes estafadores. És sobre com una guerra prolongada ha creat una economia al voltant de les baixes, on la vida d’un soldat pot acabar tenint un preu administratiu i on, en alguns casos, fins i tot el matrimoni pot convertir-se en una operació financera abans de la batalla.