Ja fa més de dos mesos que Rússia va començar la guerra a Ucraïna. Putin considera que es tracta d’un territori clau en la seva àrea d’influència i no vol que flirtegi amb Occident, però més enllà dels motius polítics, també n’hi ha altres de geoestratègics. Ucraïna amaga un gran tresor que Rússia anhela: les reserves de liti més grans del món.

 

El liti és sens dubte el mineral del futur. Es fa servir principalment per fabricar bateries de cotxes elèctrics o de mòbils, entre d’altres, unes indústries en auge, i es tracta d’un material molt buscat perquè és una energia neta. El control del liti suposa controlar el mercat d'energies renovables, una posició que ara mateix volen tenir totes les potències. A més, les sals de liti també s'utilitzen a la indústria farmacèutica per fer medicaments que regulen els estats anímics, uns fàrmacs que, malauradament, cada cop es consumeixen més. Per tot plegat, el seu preu ha pujat més d’un 250% aquest 2022. 

Per aquest motiu, no és coincidència que Rússia iniciés la invasió a Ucraïna dies després que un estudi científic confirmés que el país amaga grans reserves, segurament les més grans del planeta. L'Acadèmia Nacional de les Ciències d'Ucraïna calcula que al subsol del país hi ha gairebé mig milió de tones d'òxid de liti, un autèntic tresor. A més, Ucraïna té un dels dipòsits més grans a la província de Donetsk, al Donbass, precisament un dels punts més calents de la guerra amb Rússia i on Putin està centrant esforços. 

Què fa Europa?

Europa, per la seva banda, també és la primera interessada a disposar d’aquests recursos, ja que ara mateix la producció de liti al continent és molt escassa. Només n’extreu de Portugal i en quantitats baixes. Espanya també té reserves, però de moment no s’ha permès explotar-les pel gran impacte mediambiental que suposaria perquè, tot i que el liti serveix per promocionar l'ús d'energies netes, això no vol dir que no produeixi danys a terra que s'explota. En concret, Cáceres disposa del segon jaciment de liti més gran d’Europa. La mina de San José Valdeflórez, a Càceres, té aproximadament 1,6 milions de tones, però sempre ha rebut el rebuig tant de les administracions com de les entitats i veïns de la zona.