La Unió Europea ha pres una decisió històrica: destinarà 450 milions d'euros a comprar armes per Ucraïna i autoritza l’enviament de material i tropes al país per lluitar contra la invasió russa. Aquesta és la demostració que l'escalada de tensió està arribant als seus límits entre Rússia i Occident. L'enviament d'armes de la UE certifica l'inici d'una nova etapa on els països europeus jugaran un rol de defensa i protecció del país amenaçat per l'expansionisme rus. Tanmateix, no tots els països estan actuant de la mateixa manera. Qui dona armes i qui no?
En primer lloc, el cas d'Alemanya és el que més ha sorprès la comunitat internacional. Fins ara, sempre havia jugat un paper neutralista i s’havia aferrat a les mesures de pau, però aquesta setmana el país ha decidit fer un canvi brusc en la política militar i enviar armament als ucraïnesos. En concret, proporcionarà 400 llançagranades, un miler de coets antitancs, 500 míssils i vehicles blindats, entre d’altres.
A aquest anunci també s’hi han sumat altres països europeus: els Països Baixos donaran 200 míssils terra-aire Stinger i 50 sistemes anticarros Panzerfaust 3 amb 400 coets; Bèlgica, 3.000 metralladores, 200 llançagranades antitancs i 3.800 tones de combustible; Dinamarca, 2.700 armes antitancs; Suècia, 5.000 llançagranades antitancs, 5.000 armilles antibales, 5.000 cascos i 135.000 racions de camp i Portugal i el Regne Unit també han anunciat enviaments. Ens últims en sumar-se a la llista han estat Holanda, que enviarà 200 míssils Stinger després d'una petició específica a la Unió Europea d'aquesta arma terra-aire, i Itàlia.
Mentrestant, a l’altra banda de l’oceà, els Estats Units ja han aprovat aquesta setmana el tercer paquet d'ajuda militar, valorat en uns 350 milions de dòlars. En total, calculen que hi remetran material valorat en 1.000 milions. El Canadà també s’hi ha sumat.
Quin és el paper d’Espanya?
Espanya en un principi va assegurar que no enviaria armes directes a Ucraïna, tot i donar el vist i plau per a que ho fes la UE. Margarita Robles va argumentar que Ucraïna no pertany a l'OTAN, però ara el govern espanyol ha fet un cop de volant i ha decidit que enviarà "material militar ofensiu a la resistència ucraïnesa" per fer front a la invasió russa. Tanmateix, com ja han fet els Estats Units o la mateixa OTAN, Pedro Sánchez ha descartat l'enviament de tropes. La prioritat se centra encara avui en la defensa de les fronteres de la Unió Europea i dels aliats. Ara caldrà veure quina és la reacció del soci petit del govern espanyol, Unidas Podemos, que fins ara s'havia desmarcat de la posició de la Unió Europea d'enviar armament a la resistència a Ucraïna apel·lant al pacifisme.
D'altra banda, la majoria de governs europeus han proporcionat material de defensa (com cascs, armilles o aparells contra la guerra nuclear), tropes a la frontera dels països aliats de l'OTAN amb Rússia i ajuda humanitària.
Quins suports té cada bloc?
Així doncs, Ucraïna ha estat apropant-se progressivament a Occident en les darreres dècades i és per això que ara compta amb el suport de la majoria de països de la Unió Europea i l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN): els Estats Units, Canadà, Groenlàndia, Islàndia, Regne Unit, França, Espanya, Portugal, Itàlia, Noruega, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Eslovàquia, República Txeca, Alemanya, Bèlgica, Països Baixos, Dinamarca, Grècia, Bulgària, Albània, Macedònia del Nord, Romania, Eslovàquia, Montenegro, etc.
Per la seva banda, Rússia compta amb aliats històrics clars. Ara per ara, Bielorússia, Sèrbia (que ja donava suport a Putin des de l’antiga Iugoslàvia i que ha ajudat en altres conflictes com el de Crimea) i Armènia (que forma part del Tractat de Seguretat Col·lectiva impulsat per Moscou ara fa més de trenta anys) ja s’han posicionat amb els russos. També ho han fet Tadjikistan i Kazakhstan, aliats històrics. Pel que fa a Amèrica Llatina, Putin també té llaços forts amb Cuba, Veneçuela, Nicaragua, així com té amistats amb Síria. La Xina és un altre dels seus grans aliats. Tot i que sempre actuen coordinadament amb Rússia a les Nacions Unides i han mostrat suport mutu en diverses ocasions, ara no està tenint un paper clar.