La guerra entre Rússia i Ucraïna està travessant fronteres. L’esclat del conflicte ha obligat els països d’arreu del món a posicionar-se i a prendre partit, un fet que inevitablement canviarà l’orde geopolític establert actualment. Aquesta guerra no només serà un punt d’inflexió entre les dues potències, Rússia i l’OTAN, sinó que també amenaça de desestabilitzar les relacions entre els aliats d’aquestes. Per això, les posicions i accions que adoptin ara mateix els territoris seran determinants en la reconfiguració dels equilibris. Amb qui compta cada país?
Rússia compta amb aliats històrics clars. Ara per ara, Bielorússia, Sèrbia (que ja donava suport a Putin des de l’antiga Iugoslàvia i que ha ajudat en altres conflictes com el de Crimea) i Armènia (que forma part del Tractat de Seguretat Col·lectiva impulsat per Moscou ara fa més de trenta anys) ja s’han posicionat amb els russos. També ho han fet Tadjikistan i Kazakhstan, aliats històrics. Pel que fa a Amèrica Llatina, Putin també té llaços forts amb Cuba, Veneçuela, Nicaragua, així com té amistats amb Síria.
La Xina és un altre dels seus grans aliats. Tot i que sempre actuen coordinadament amb Rússia a les Nacions Unides i han mostrat suport mutu en diverses ocasions, ara no està tenint un paper clar. El ministre d’Exteriors xinès va assegurar que “entenen les legítimes preocupacions de seguretat de Rússia” però va afegir que la Xina "sempre respecta la sobirania i la integritat territorial dels estats". Tot i això, sí que ha fet alguna picada d’ullet a Putin, com la decisió de començar a importar blat rus com a mesura per alleujar l'impacte de les sancions occidentals sobre Rússia.
EuropaPress
Els aliats d’Ucraïna
Per la seva banda, Ucraïna ha estat apropant-se progressivament a Occident en les darreres dècades i és per això que ara compta amb el suport de la majoria de països de la Unió Europea i l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN): els Estats Units, Canadà, Groenlàndia, Islàndia, Regne Unit, França, Espanya, Portugal, Itàlia, Noruega, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Eslovàquia, República Txeca, Alemanya, Bèlgica, Països Baixos, Dinamarca, Grècia, Bulgària, Albània, Macedònia del Nord, Romania, Eslovàquia, Montenegro, etc.
Com a excepció, Hongria es troba en una situació complicada i, de moment, no s’ha posicionat. De la mateixa manera que tampoc ho ha fet Turquia tot i ser membre de l’OTAN.
El paper d'Espanya
La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha anunciat aquest dilluns que l'exèrcit espanyol enviarà més militars a la frontera amb Rússia. Aquesta acció pretén demostrar que l'Aliança "no accepta amenaces" i condemna la invasió a Ucraïna, segons Robles. "La posició de l'OTAN és reforçar les fronteres dels països aliats i aquí hi haurà Espanya sense cap dubte", ha remarcat. Espanya compta amb uns 800 militars desplegats en missions de l'Aliança a la frontera amb Rússia. Les Forces Armades són presents a Letònia amb 350 militars de l'Exèrcit de Terra, a més d'un desplegament de l'Exèrcit de l'Aire a Bulgària per vigilar el seu espai aeri i la participació de l'Armada a les agrupacions permanents que es troben a la Mediterrània