Keith Siegel, ciutadà amb doble nacionalitat nord-americana i israeliana, va ser alliberat fa gairebé quatre mesos, després de passar 484 dies com a ostatge de Hamàs a Gaza. Tot i haver recuperat la llibertat, continua profundament afectat per les vivències viscudes i pel record constant dels ostatges que encara es troben retinguts a túnels subterranis. Siegel denuncia les dures condicions que va patir: maltractaments físics i psicològics, malnutrició i confinament en espais claustrofòbics.
Israel ha assenyalat 600 dies des de l'inici de la guerra, i la societat civil —incloent-hi antics ostatges i familiars— continua pressionant el govern israelià per arribar a un acord que garanteixi l'alliberament dels 58 ostatges que encara queden en mans de Hamàs, vius o morts. En aquest context, manifestants han bloquejat carreteres a Tel-Aviv i s’han concentrat a la plaça dels Ostatges i davant de l’ambaixada dels EUA per demanar una resolució.
Sentiment de culpa
Omer Shem Tov, un altre ostatge alliberat poc abans del trencament de l’alto el foc al març, experimenta un profund sentiment de culpa. Qualsevol activitat quotidiana, com menjar o dutxar-se, li recorda que molts companys continuen patint en captivitat. Tant ell com Siegel han dedicat la seva llibertat a lluitar per l’alliberament dels altres ostatges. Shem Tov, de 22 anys, considera els ostatges com la seva família i afirma que lluitarà per ells, mentre el temps corre en contra seva.
Els antics ostatges, que coneixen de primera mà la brutalitat del captiveri, s'han convertit en les veus més poderoses del moviment a favor d’un alto el foc. “Les vides dels ostatges ara són més importants que eliminar Hamàs”, declara Shem Tov.
Siegel, tot i haver millorat físicament, continua marcat pel record dels seus companys de captiveri: Matan Angrest, un soldat de 22 anys, i Omri Miran, pare de dues nenes petites. Van compartir espais reduidíssims durant mesos i van establir vincles profunds. El record de converses sobre futbol, música i la vida familiar encara és molt viu en Siegel.
La impossibilitat d'un rescat militar
Però l’esperança d’un rescat militar va desaparèixer quan Hamàs va executar sis ostatges a l’agost, en resposta a l’apropament de l’exèrcit israelià. Aquest fet va generar por entre els ostatges, que temien morir en mans dels seus captors durant una operació militar.
Tant Siegel com Shem Tov han mantingut reunions amb líders polítics, incloent-hi el president nord-americà, Donald Trump, a qui atribueixen haver contribuït a la seva alliberació. Shem Tov assegura que el tracte rebut per part dels captors va millorar després de la seva elecció. En canvi, critiquen el govern israelià pel fet de prioritzar la derrota de Hamàs per sobre del retorn dels ostatges. Tots dos exostatges insisteixen que cal arribar a un acord immediat per evitar més morts i garantir el retorn dels qui encara romanen atrapats a Gaza.