Les protestes a França continuen. Aquest dimarts milers de persones han sortit al carrer de diverses ciutats franceses per mostrar el seu malestar amb el Govern d'Emmanuel Macron, durant una jornada de mobilitzacions convocada per quatre sindicats que reclamen millores salarials. Aquesta protesta s'ha celebrat en un moment de tensió al país, enmig d'una crisi per la falta de carburant a les gasolineres, a causa de la vaga dels treballadors de les refineries franceses, i amb l'Executiu a punt d'aprovar els pressupostos del 2023 per la via ràpida, ja que no compta amb el suport d'una majoria absoluta. Les mobilitzacions també han arribat tan sols dos dies després que 140.000 persones, convocades pels partits d'esquerra, sortissin al carrer per denunciar l'alt cost de la vida i mostrar el seu rebuig cap al govern actual. 

 

Milers de persones han sortit al carrer a París. Foto: EFE

Tensió a París

Les mobilitzacions s'han organitzat a les principals ciutats de França, encara que no han registrat grans efectes als sectors considerats claus. De fet, segons les primeres xifres, només han aconseguit paralitzar el transport. A  París, on s'han congregat milers de persones, s'han viscut moments de tensió amb enfrontaments entre la policia i els manifestants durant aquesta jornada de "mobilització interprofessional", ja que els treballadors han evitat parlar de vaga general. En concret, els sindicalistes i estudiants s'han trobat a la Plaça d'Itàlia de la capital, on han reclamat una pujada salarial de prop del 20%, així com implantar un sistema que permeti a tots els assalariats un augment d'acord amb la inflació interanual.

La policia ha carregat contra els participants de la protesta. Foto: EFE

 

Tensió entre manifestants i policies. Foto: EFE

Reaccions a les mobilitzacions

Quatre sindicats, entre els quals la Confederació General del Treball (CGT), han cridat als professionals de tots els sectors, privats i públics, a sumar-se a les mobilitzacions per demanar a l'Executiu francès que prengui mesures a curt i llarg termini davant de la inflació, que el passat setembre es va situar en el 5,6% interanual. El secretari general de la CGT, Philippe Martínez, ha afirmat que "el que ha de fer el govern, que fingeix estar interessat, és augmentar el salari mínim fins als 2.000 euros bruts". Martínez, al capdavant de la manifestació, també ha exigit a la patronal de les refineries que "negociï a l'alçada de les reivindicacions". La mobilització ha rebut el suport d'alguns polítics, entre ells el principal líder de l'esquerra francesa, Jean-Luc Mélenchon. Per la seva part, la primera ministra, Élisabeth Borne, ha parlat sobre la crisi per la falta de gasolina en la seva intervenció parlamentària durant el debat pels Pressupostos de 2023. La ministra ha assenyalat que la situació ha millorat perquè de prop d'un 30% de gasolineres sense carburant el passat dilluns, la xifra s'ha reduït a un 25% aquest dimarts.