Mà dura contra els atacs als drets humans. Els ministres d'Afers Exteriors de la Unió Europea han aprovat un nou marc legal per impulsar una cinquena ronda de sancions contra Bielorússia per la "instrumentalització" de persones migrades en la frontera europea impulsada per Aleksandr Lukaixenko. Quelcom que des de Brussel·les han considerat i definit com un "atac híbrid". D'aquesta manera, la unió ara podrà sancionar "individus i entitats que organitzin o contribueixin a activitats del règim de Lukaixenko que facilitin el fet de creuar il·legalment de les fronteres exteriors de la UE".

En la reunió dels ministres d'Afers Exteriors s'ha esmenat el règim de sancions per "respondre a la instrumentalització d'éssers humans portada a terme pel règim bielorús amb finalitats polítiques, davant de la situació en les fronteres de la UE". Una esmena que amplia els criteris pels quals es poden incloure persones o entitats en la llista de sancions. 

Les sancions no s'acaben

"La decisió d'avui reflecteix la determinació de la Unió Europea de fer front a la instrumentalització dels migrants amb finalitats polítiques. Estem refusant aquesta pràctica inhumana i il·legal. Alhora, seguim subratllant la inacceptable repressió per part del règim contra la seva pròpia població en el país, i respondrem en conseqüència", ha declarat l'alt representant de la UE per Afers Exteriors, Josep Borrell.

Després de les últimes eleccions bielorusses, on va tornar a guanyar Lukaixenko i que la UE va titllar de frau, el bloc comunitari va imposar diferents sancions a qui obstaculitzava el retorn a l'ordre institucional o que haguessin participat en la repressió de les protestes ciutadanes. Així, fins ara, la UE ha imposat sancions a 166 individus i quinze entitats relacionades amb la crisi bielorussa, entre els quals trobem el mateix Lukaixenko i el seu fill Viktor, l'actual assessor de Seguretat Nacional del país.

Un passatge segur per les persones

Les sancions han consistit fins al moment en prohibicions a l'hora de viatjar a territori comunitari, així com la congelació dels actius que tinguin dins de la UE. A més, els 27 van acordar al juny prohibir que els avions de les companyies aèries bielorusses sobrevolin l'espai aeri comunitari ni que puguin accedir als aeroports. I és que el règim de Lukaixenko promou vols des de l'Orient Mitjà fins a Minsk (capital del país) per portar els passatgers fins a les fronteres amb Lituània, Polònia o Letònia. Ara, la UE ha decidit fer una passa més per acabar amb aquesta pràctica que instrumentalitza les persones migrades. 

Els líders europeus ja van avisar durant el mes d'octubre que no acceptarien "intents de tercers països d'instrumentalitzar migrants amb finalitzats polítiques". Avui, el ministre lituà d'Exteriors, Gabrielius Landsbergis, ha anat més enllà: ha demanat fer de l'aeroport de Minsk una "zona d'exclusió aèria". "Hem d'assegurar-nos que cap avió que pugui potencialment portar persones amb la intenció de migrar, de travessar la frontera il·legalment, pugui aterrar a Minsk o a qualsevol altre aeroport bielorús", ha explicat. A més, és "crucial" trobar una manera segura perquè les persones que ja són a Bielorússia puguin tornar a casa seva.

 

Imatge principal: L'alt representant de la UE per Afers Exteriors, Josep Borrell / ACN