Els ministres d’Exteriors de la Unió Europea han donat llum verda aquest dilluns a noves sancions contra colons israelians violents en un paquet que també inclou mesures contra “figures destacades de Hamàs”, tal com ha indicat l'alta representant de la UE per a la Política Exterior i la Seguretat, Kaja Kallas, en anunciar l’acord. “Els ministres d’Exteriors de la UE acaben de donar llum verda a les sancions contra els colons israelians per la violència contra els palestins”, ha dit la política estoniana en un missatge a les xarxes socials. “Ja era hora de passar de l’estancament a l’acció”, ha reconegut la cap de la diplomàcia europea, que ha afegit que “l’extremisme i la violència tenen conseqüències”. L’acord entre els ministres d’Exteriors arriba dos dies després de la presa del poder per part de Péter Magyar a Hongria, que fa cosa d’un mes va derrotar sonadament el fins ara primer ministre, Viktor Orbán, un dels més acèrrims defensors del govern israelià al si de la UE.

El nou govern hongarès, que va prendre possessió el mateix dia que se celebrava el Dia d’Europa, ha afirmat que no s’oposarà a les decisions que tinguin majoria a la UE, i aquesta era una d’elles degut a la gravetat de la situació a Cisjordània. De fet, fa mesos que estava sobre la taula el paquet, que en un inici incloïa sancions contra els ministres israelians ultres Bezalel Smotrich i Itamar Ben-Gvir, però que van ser retirats de la llista per la negació de diversos estats a sancionar-los.

Avenços en la penalització comercial als assentaments il·legals

Fonts diplomàtiques han assenyalat, per part seva, que el que s'ha acordat avui “és un senyal i un pas important per recordar que defensem fermament el respecte al dret internacional i que, des de la perspectiva de la UE, no hi pot haver doble vara de mesurar”. Les mateixes fonts han indicat que, en paral·lel a les sancions, s'està avançant en “la feina sobre mesures comercials per als productes procedents dels assentaments il·legals”. Aquesta és una proposta de França i Suècia per imposar aranzels als productes que provenen dels assentaments il·legals d’Israel a Cisjordània, tal com són considerats per la legislació internacional i reiterades resolucions de Nacions Unides.

Kallas ha indicat aquest dilluns que no existeix al Consell, de moment, la majoria qualificada necessària per tirar endavant aquesta mesura, que a més necessitaria una proposta concreta per part de la Comissió Europea (en què recau la política comercial de la Unió). Altres països, com els Països Baixos, demanen la prohibició total del comerç amb els assentaments israelians il·legals.

Albares insisteix en la suspensió de l'acord UE-Israel

El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ja mesos que insisteix, juntament amb altres països com Irlanda i Eslovènia, en la necessitat de suspendre l’Acord d’Associació entre la UE i Israel, com a mínim, de manera parcial. La unanimitat és necessària per suspendre la totalitat de l’acord i, en aquests moments, no existeix entre els estats membres, però Albares ha demanat votar “ja” la suspensió parcial, que no requereix unanimitat, per “constatar” quins països hi estan d’acord i quins no. “Jo sol·licito que per a la part en què es requereix simplement majoria qualificada, la part comercial, passem a un vot i deixem de dir que no hi ha la majoria qualificada per fer-ho”, ha afirmat el ministre.

Albares ha subratllat la necessitat que es constati “quants [països] són els que hi estan d'acord i els que no”, al·legant que “no val simplement” amb “no portar decisions a la taula” o “simplement dir, de manera vaporosa”, que no hi ha una majoria per suspendre l'Acord d'Associació amb Israel. “La millor manera de constatar-ho o no és que es pugui votar”, ha prosseguit en la seva explicació el ministre, que ha assenyalat que la credibilitat de la Unió Europea “està en joc” amb aquest assumpte perquè la conjuntura internacional actual és “la crisi mundial més gran d'aquest segle”.