La Unió Europea i Bòsnia i Hercegovina han signat aquest dimecres un acord històric que permetrà desplegar l’Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes (Frontex) a les fronteres del país balcànic. El pacte reforça la cooperació en la gestió migratòria amb l’objectiu de prevenir les arribades irregulars a través de la ruta dels Balcans Occidentals i incrementar la seguretat regional. L’acord, rubricat pel comissari d’Afers Interns i Migració, Magnus Brunner, i la presidenta del Consell de Ministres de Bòsnia i Hercegovina, Borjana Kristo, haurà de ser ratificat pel Parlament Europeu i pel Consell de la UE abans d’entrar en vigor.
Amb aquest pacte, Frontex podrà desplegar el seu cos permanent a qualsevol punt de les fronteres de Bòsnia i Hercegovina, incloent-hi les fronteres amb països veïns no membres de la UE i els passos fronterers i aeroports. Els agents europeus podran dur a terme operacions conjuntes amb les autoritats locals per gestionar els fluxos migratoris, combatre la immigració il·legal i fer front a la delinqüència transfronterera. Aquesta col·laboració s’inscriu en l’estratègia de Brussel·les de reforçar la seguretat a la frontera exterior i donar suport als països candidats a la integració europea, en un context en què gairebé el 90% de les entrades irregulars a la UE per la ruta dels Balcans Occidentals passen per Bòsnia i Hercegovina.
Objectius clars, passos consecutius: i després?
Frontex, l’Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes, és l’organisme encarregat de coordinar i reforçar la gestió de les fronteres exteriors de la Unió Europea i de l’espai Schengen, amb seu a Varsòvia i creada el 2004. El seu desplegament a Bòsnia i Hercegovina permetrà per primera vegada a la UE col·laborar directament amb les autoritats bosnianes per patrullar, controlar i gestionar de manera més eficaç els fluxos migratoris. Segons la Comissió Europea, la cooperació amb Frontex ja ha contribuït a una reducció significativa de les arribades irregulars: de 145.600 el 2022 a 21.520 el 2024, amb una nova caiguda del 58% en els primers quatre mesos de 2025. Aquesta presència s’emmarca també en una tendència internacional —sobretot occidental— a aplicar polítiques restrictives amb la migració i que, almenys legislativament, té una llavor en l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca.
Després de la crisi migratòria de 2015-2016, la UE ha ampliat les competències i recursos de Frontex, que ja opera en països com Albània, Macedònia del Nord, Montenegro i Sèrbia, i ara també a Bòsnia i Hercegovina, contribuint a una reducció significativa de les arribades irregulars. En els últims mesos, la Unió ha desplegat gairebé 500 agents de Frontex als Balcans Occidentals, ha intensificat les operacions conjuntes amb diversos països i ha reforçat la vigilància marítima a Grècia amb equips portuguesos, aconseguint així una caiguda del 31% en les entrades irregulars el primer trimestre de 2025 i un 78% de descens al conjunt de la ruta dels Balcans l’any 2024, segons dades de Frontex. Aquest desplegament inèdit reflecteix, doncs, una inclinació global: la migració ocupa cada cop més protagonisme en les legislacions i polítiques de seguretat, especialment a Occident, i els governs busquen controlar millor els fluxos migratoris, sovint responent a pressions socials i polítiques internes. És una realitat que la migració serà regulada, i potser ara toca posar al centre quines conseqüències tindrà pel mercat laboral o per la vida dels que deixem fora per intentar, per una vegada, avançar-nos als esdeveniments.