Croàcia deixarà la kuna enrere i serà el nou membre de l'eurozona. Després de superar els requisits econòmics i legals per fer-ho, la Comissió Europea ha proposat aquest dimecres que el país mediterrani adopti la monera comunitària a partir del 2023, a diferència dels altres països que també ho han sol·licitat, però que encara no aconsegueixen complir els requisits, aquests són: Bulgària, Suècia, Romania, Polònia, Hongria i la República Txeca. "És un moment històric (...). Marcarà la integració total de Croàcia a la Unió Europea menys d'una dècada després de la seva adhesió i és un avanç positiu per a la mateixa Croàcia, perquè portarà beneficis tangibles per a l'economia i els ciutadans", ha declarat el vicepresident de la Comissió Europea Valdis Dombrovskis, en una intervenció recollida per Efe. Dombrovskis subratlla que l'adhesió d'aquest país a la moneda europea és "un senyal positiu per a l'eurozona en el seu conjunt", ja que la seva ampliació "impulsa la fortalesa global d'Europa".
Requisits per a l'euro
El pla per fer efectiu aquest canvi de moneda és que l'Eurogrup i els seus caps d'Estat i de Govern donin el vistiplau el juny i que els ministres d'Economia i Finances de tota la UE (l'Ecofin) aprovin la decisió al juliol després de consultar amb el Banc Central Europeu i l'Eurocambra. Feia dos anys que Croàcia es trobava en l'avantsala de l'euro -l'anomenat mecanisme ERM II, que vincula el tipus de canvi de la moneda nacional amb el de la comunitària-, i per fi s'ha constatat que compleix els criteris que exigeixen estabilitat en el tipus de canvi, el nivell de preus i els tipus d'interès a llarg termini, així com gaudir d'unes sòlides finances públiques. Sobre aquest últim punt, Dombrovskis ha destacat que, si bé les normes de disciplina fiscal europees segueixen suspeses després de la pandèmia, s'ha comprovat que Croàcia respecta el sostre de dèficit del 3% del PIB i que el deute públic i privat "està en trajectòria descendent", tal com ho exigeixen les normes.
L'eurozona s'expandeix
Brussel·les ha insistit a més que hi ha una cooperació entre el Banc Central Europeu i els candidats a l'euro, els bancs del qual són supervisats per Frankfurt en els mesos abans d'unir-se a l'eurozona, fet que redueix el risc de futurs problemes lligats al sector bancari, que a Croàcia es troben sobretot en mans d'entitats alemanyes i italianes. Amb una inflació disparada des de fa mesos arreu de la UE per la pujada dels preus de l'energia i els efectes de la guerra a Ucraïna, la Comissió no veu probable l'aparició del fantasma de l'augment de preus que tradicionalment s'ha associat a l'adopció de l'euro. Si bé aquesta comporta un augment excepcional d'entre 0,1 i 0,3 punts d'inflació i costos d'adaptació, "a mitjà termini es veu més que compensat per la reducció dels costos de finançament i del canvi de divisa", ha esclarit Dombrovskis. La de Croàcia suposa la primera ampliació de l'eurozona des de la unió de Lituània el 2015 i, després d'ella, el soci amb més números per unir-se seria Bulgària, que actualment està a l'ERM II i aspira adoptar l'euro en 2024. No obstant això, tots els socis de la UE amb l'excepció de Dinamarca, que va negociar una excepció, estan cridats a sumar-se a la moneda comú.