El president de Croàcia, Zoran Milanovic, ha amenaçat aquest dimarts de vetar la invitació a Finlàndia i Suècia per entrar a l'OTAN fins que a Bòsnia i Hercegovina no es canviï la llei electoral que, segons la seva opinió, discrimina els croats-bosnians. En tot cas, el mateix mandatari va reconèixer que possiblement no estigui en la posició d'exercir un veto durant la pròxima cimera de l'OTAN a Madrid a finals de juny. Segons els analistes locals, el president croat, amb funcions protocol·làries i representatives, no estarà involucrat en el procés d'admissió de nous membres de l'OTAN, sinó que serà el Parlament el que hagi de donar el seu vistiplau a una ampliació de l'Aliança. "Jo, com a president de Croàcia, a la cimera de l'OTAN posaré el meu veto a la invitació a Finlàndia i Suècia, si es demana el consentiment a aquest nivell", va assegurar Milanovic, de les posicions del qual el govern del país es va distanciant des de fa mesos.

"Perseguiré com un diable a una ànima pecaminosa a tot diputat que estigui a favor de la ratificació abans que sigui canviada la llei electoral a Bòsnia i Hercegovina", va afegir el president croat. A més, Milanovic va assegurar que el govern croat, encapçalat pel primer ministre conservador Andrej Plenkovic, és una "camarilla de bandits" i "traïdors", "comprats" per fer tot el que Brussel·les li exigeix. El president no va precisar quina relació té la possible entrada de Finlàndia i Suècia a l'OTAN —en plena guerra d'Ucraïna— amb una llei electoral a Bòsnia, un país que no forma part ni de la Unió Europea (UE) ni de l'OTAN. La llei electoral bosniana ha de ser esmenada pel Parlament de Bòsnia i Hercegovina, un país dividit en tres ètnies: bosniaca (musulmana), sèrbia i croata. Ienkovic havia acusat dilluns Milanovic, un exprimer ministre socialdemòcrata, de comportar-se com un "agent rus" i de causar amb les seves declaracions un enorme mal al prestigi de Croàcia. Croàcia, una exrepública iugoslava, pertany a l'Aliança Atlàntica des de l'any 2009.

Amenaces russes

El primer país que va amenaçar Suècia i Finlàndia per tota aquesta qüestió de l'OTAN va ser el menys interessat en la seva inclusió en l'Aliança Atlàntica: Rússia. "Caldrà reforçar a l'agrupació de forces de terra, la defensa antiaèria, desplegar importants forces navals a les aigües del golf de Finlàndia. I en aquest cas ja no es podrà parlar d'un Bàltic sense armes nuclears. L'equilibri ha de ser restablert", va afirmar el vicepresident del Consell de Seguretat de Rússia, Dmitri Medvédev, al seu canal de Telegram a mitjans d'abril. Tanmateix, li va treure ferro a l'assumpte i va afegir: "No és tan rellevant quants països hi ha a l'OTAN, 30 o 32", ja que "dos més, dos menys, pel seu pes i població, no fan gran diferència".