Carregant...

L'augment de les incursions de drons i avions russos a l'espai aeri europeu i les advertències sobre una possible escalada de la guerra híbrida han empès la Unió Europea a plantejar una resposta coordinada. Els ministres de Defensa dels Vint-i-set debatran aquest dilluns la creació d'un mecanisme comú per reaccionar davant d'aquest tipus de provocacions. En les últimes setmanes s'han registrat diverses incursions atribuïdes a Rússia, mentre països com Dinamarca han advertit que Moscou podria arribar a atacar un membre de l'OTAN "en els pròxims mesos". El debat europeu arriba així en un moment de creixent preocupació per la combinació d'incursions aèries, sabotatges, ciberatacs i altres formes de pressió que els governs occidentals emmarquen dins de l'estratègia híbrida russa.

Ursula von der Leyen ja havia plantejat aquesta necessitat en el seu discurs recent sobre l'estat de la Unió, en què va defensar que Europa disposi d'"un manual propi de resposta" davant les amenaces híbrides. La presidenta de la Comissió va apuntar dues possibles fórmules: una mena d'"article 4" europeu, inspirat en el mecanisme de l'OTAN que permet obrir consultes quan un aliat se sent amenaçat, o bé un "protocol de seguretat" específic. De moment, però, no hi ha cap proposta formal sobre la taula ni detalls concrets del funcionament d'aquest instrument. Per això, es preveu que els ministres aprofitin la reunió per demanar aclariments, tot i que els Vint-i-set coincideixen en la necessitat d'establir "un nivell europeu" de resposta davant aquest tipus d'atacs.

Brussel·les interpreta aquestes incursions com una estratègia d'intimidació i, de moment, considera poc probable que Vladímir Putin faci el pas d'atacar directament un estat membre de la UE o de l'OTAN. Fonts diplomàtiques consultades per l'ACN sostenen que els drons russos busquen sobretot "generar un impacte psicològic", alimentar la por i aprofundir les divisions entre els socis europeus perquè redueixin o retirin el suport a Ucraïna. Tot i això, dins de les institucions comunitàries hi ha preocupació per la velocitat amb què escala aquest tipus de guerra híbrida. Un alt funcionari europeu l'ha definit com un dels "grans problemes" que afronta ara mateix la Unió i ha advertit que existeix un ampli consens sobre el fet que l'amenaça "creix molt ràpidament", amb una "temeritat creixent" per part de Rússia, cosa que obligaria el bloc a preparar una resposta més contundent.

Brussel·les tanca files amb Kíiv

Un altre dels eixos principals de la reunió serà el suport a Ucraïna, motiu pel qual els ministres de Defensa dels Vint-i-set mantindran una conversa amb el seu homòleg ucraïnès, Ievgueni Khmara. Els estats membres van tancar divendres un acord polític per repartir 6.600 milions d'euros destinats a Kíiv procedents del Fons Europeu de Suport a la Pau, uns recursos que havien quedat bloquejats fins al canvi de govern a Hongria amb l'arribada de Péter Magyar i que ara s'espera que quedin formalment ratificats al Consell. "Es tracta de bones notícies per a Ucraïna i males notícies per a Rússia", va celebrar la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas. "Els atacs híbrids de Moscou intenten intimidar Europa perquè retirem el nostre suport a Ucraïna, però Europa està fent tot el contrari", va afegir.

La reunió també abordarà el reforç de l'operació naval europea Aspides, desplegada al mar Roig per protegir la llibertat de navegació en un context d'augment de l'activitat dels rebels houthis del Iemen. Kallas ha enviat una carta als ministres de Defensa per plantejar aquesta qüestió i es preveu que alguns països, com Itàlia, animin la resta d'estats membres a aportar més vaixells a la missió. La jornada es completarà amb una reunió de l'Agència Europea de Defensa, on els Vint-i-set continuaran debatent com reforçar les capacitats i el paper d'aquest organisme.