Rússia estaria disposada a jugar permanentment al límit amb l'OTAN, elevant la pressió militar sense arribar, almenys de manera deliberada, a desencadenar una guerra oberta amb Occident. Aquesta és la principal conclusió que ha exposat aquest dijous el Servei d'Intel·ligència de Defensa de Dinamarca (DDIS), segons el qual Moscou podria optar per atacs contra objectius concrets sempre que calculi que no provocaran una resposta militar col·lectiva. "És probable que Rússia dugui a terme atacs militars si estima que no desembocaran en una guerra", assenyala l'organisme, que adverteix, però, que el Kremlin podria actuar fins i tot sense tenir plenes certeses sobre la reacció occidental.
L'avís coincideix amb el que ja havia plantejat el primer ministre polonès, Donald Tusk, el 17 de setembre, quan va advertir que l'objectiu de Moscou seria erosionar la cohesió interna de l'OTAN i alimentar la percepció que l'article 5, que obliga els aliats a respondre conjuntament davant d'un atac, és "més teòric que no pas pràctic".
Tres dies abans del discurs de Tusk, Dinamarca va ser precisament víctima de les provocacions del Kremlin quan un vaixell de guerra rus va disparar dues bengales contra un helicòpter militar danès que rastrejava l'embarcació en aigües internacionals del mar Bàltic. Copenhaguen adverteix que el principal risc és que Moscou arribi a la conclusió que l'OTAN no reaccionarà de manera conjunta i els fets del 14 de setembre reforcen aquesta perspectiva, ja que la resposta es va limitar a condemnar l'acte. La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, va dir que Rússia havia dut a terme una acció "temerària" i dissenyada per "intimidar".
En aquest context, la intel·ligència danesa considera "molt probable" que el Kremlin intensifiqui la guerra híbrida durant els pròxims mesos, amb accions dirigides tant a generar por com a erosionar el suport social a l'ajuda a Ucraïna. Segons el DDIS, Rússia també estaria intentant dificultar directament que aquesta assistència arribi al país governat per Volodímir Zelenski, amb "sabotatges contra empreses de defensa" o infraestructures ferroviàries utilitzades per transportar material militar. L'objectiu, assenyala l'informe, seria obligar Europa a "desviar recursos destinats a donar suport a Kíiv" i "sembrar la divisió al si de l'OTAN".
Risc "baix", però "creixent"
La intel·ligència danesa preveu, de fet, que aquesta estratègia de pressió augmenti tant en freqüència com en gravetat. El DDIS apunta que Rússia podria intensificar els atacs híbrids contra Occident i l'OTAN amb "ciberatacs destructius" capaços d'interrompre serveis essencials o amb sabotatges que arribessin a "causar víctimes". Al mateix temps, l'organisme considera que el risc d'un atac militar "limitat" contra un o diversos països de l'Aliança Atlàntica fronterers amb Rússia continua sent "baix", però "creixent". Segons l'avaluació danesa, una acció d'aquest tipus podria produir-se fins i tot abans que Moscou disposés de totes les "capacitats necessàries per afrontar una guerra regional".
El DDIS esmenta escenaris concrets en què Moscou podria intentar mantenir-se en aquesta zona grisa. Un atac "limitat", segons l'organisme, podria consistir en l'ús d'armes de llarg abast contra infraestructures clau per al suport a Ucraïna, amb l'argument posterior que els projectils haurien acabat en territori de l'OTAN a causa d'interferències ucraïneses. La intel·ligència danesa també preveu una possible "operació de falsa bandera" en què Rússia utilitzés drons de fabricació ucraïnesa per atacar un país aliat i generar confusió sobre l'autoria. Un altre escenari seria el desplegament d'un contingent militar reduït en algun estat de l'OTAN fronterer amb Rússia, tot i que Copenhaguen assenyala que una operació així requeriria concentrar prèviament tropes a prop de la frontera, un moviment que considera "difícil d'ocultar".
Putin, pressionat pels esdeveniments
L'informe destaca que Ucraïna manté els atacs de llarg abast i està causant més danys dins del territori rus, mentre Moscou assumeix "dures pèrdues" a canvi de guanys territorials que qualifica de marginals. A aquest desgast militar s'hi afegeix una situació econòmica que el DDIS considera cada vegada més delicada, condicionada per l'economia de guerra de Vladímir Putin, les sancions internacionals i els atacs ucraïnesos contra infraestructures energètiques. En aquest context, l'organisme sosté que el suport econòmic i militar occidental continua sent "vital" perquè Kíiv pugui contenir les forces russes i elevar el cost de la guerra per al Kremlin, i conclou que no hi ha perspectives que Rússia aconsegueixi avenços significatius al front "durant els pròxims sis mesos".
La intel·ligència danesa considera, per tot plegat, "molt poc probable" que Putin estigui disposat a renunciar als seus objectius fonamentals. L'informe assenyala que Moscou veu amb preocupació el procés de rearmament europeu i parteix de la idea que, cap al 2030, Europa podria disposar d'una capacitat militar autònoma prou important per ser percebuda pel Kremlin com una amenaça creixent. És en aquest marge temporal on el DDIS situa un dels principals riscos: que Rússia interpreti els pròxims anys com una "finestra d'oportunitat" per intentar modificar de manera profunda l'arquitectura de seguretat europea abans que aquest reforç occidental es consolidi. Segons Copenhaguen, Putin podria arribar a concloure que val la pena assumir riscos més elevats per alterar el curs actual dels esdeveniments i evitar que l'equilibri militar europeu evolucioni encara més en contra dels interessos russos.