Ucraïna, Rússia i els Estats Units celebraran aquest divendres a Abu Dhabi les primeres converses trilaterals des de la invasió russa a gran escala iniciada el 2022. La trobada, que suposa un pas diplomàtic inèdit en gairebé tres anys de guerra, arriba en un context d’intensa activitat negociadora impulsada per l’administració de Donald Trump, decidida a forçar un acord de pau entre Kíiv i Moscou.
La reunió va quedar confirmada de matinada, després d’unes converses al Kremlin entre el president rus, Vladímir Putin, l’enviat especial dels Estats Units, Steve Witkoff, i Jared Kushner, gendre de Trump. L’assessor diplomàtic del Kremlin, Yuri Uixakov, va qualificar aquells contactes d'“útils en tots els sentits” i va anunciar la creació d’un grup de treball trilateral sobre seguretat, la primera reunió del qual se celebra a la capital dels Emirats Àrabs Units.
Converses durant dos dies
Tot i això, els detalls de l’agenda no s’han fet públics i no queda clar si les delegacions russa i ucraïnesa mantindran contactes directes. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha avançat que les converses s’allargaran durant dos dies. La delegació nord-americana, encapçalada per Witkoff i Kushner, es reunirà amb representants russos liderats pel general Igor Kostyukov, director del servei d’intel·ligència militar rus, el GRU.
Washington pressiona per tancar un acord que posi fi a la guerra, però el ritme i el contingut de les negociacions generen inquietud a Ucraïna i entre alguns aliats europeus, que temen que Kyiv acabi acceptant concessions desfavorables. Trump va afirmar dimecres que Putin i Zelenski serien “estúpids” si no arribaven a un acord, insistint que ambdues parts estan fent concessions.
Els punts de bloqueig de les reunions
Un dels principals punts de bloqueig continua sent el futur del territori ocupat per Rússia a l’est d’Ucraïna. Zelenski ha reconegut que l’estatus de les zones ocupades continua sense resoldre’s, tot i assegurar que les propostes de pau estan “gairebé a punt”. Moscou exigeix que Ucraïna cedeixi el 20% que encara controla de la regió de Donetsk, una línia vermella per a Kíiv, que rebutja renunciar a territoris defensats des del 2022 a costa d’una guerra llarga i molt costosa.
Rússia també reclama que Ucraïna abandoni definitivament la seva aspiració d’entrar a l’OTAN i rebutja qualsevol presència de tropes de l’Aliança Atlàntica al país després d’un eventual acord. Zelenski, per la seva banda, ha insistit que “tothom ha d’estar preparat per fer compromisos”, però ha subratllat la necessitat de garanties de seguretat sòlides entre Washington i Kíiv, pendents encara de ratificació.
Les converses arriben després d’una trobada a porta tancada entre Trump i Zelenski al Fòrum Econòmic Mundial de Davos, on el president ucraïnès va carregar durament contra els líders europeus, a qui va acusar de passivitat i d’esperar directrius de Washington. Mentrestant, Ucraïna afronta un hivern especialment dur, amb atacs russos continus contra infraestructures civils que han deixat sense electricitat ni calefacció àmplies zones de Kíiv i d’altres ciutats principals.
Línies vermelles a Davos
A Davos, la trobada entre Donald Trump i Volodímir Zelenski va tenir un to “bo”, segons el president nord-americà, que va assegurar que ambdues parts volen posar fi a la guerra i que la pausa en els combats és una urgència davant de la pèrdua de vides humana. El diàleg es va produceixen en paral·lel a una intensificació dels contactes amb Moscou, amb emissaris de Trump viatjant a Rússia abans de les converses trilaterals previstes a Abu Dhabi. Malgrat el clima aparentment cordial, persisteixen línies vermelles, i Zelenski ha expressat dubtes sobre alguns aspectes de les propostes, especialment pel que fa al reconeixement de Rússia com a interlocutor legítim. Aquesta trobada, breu tot i que simbòlica, reflecteix l’estat fràgil de la diplomàcia: amb voluntat de pau, però amb desacords profunds que continuen condicionant qualsevol avenç cap a un acord definitiu.