La diplomàcia s'ha reactivat aquesta setmana al voltant de la guerra d'Ucraïna, però els moviments sobre la taula no garanteixen que la pau sigui més a prop. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, s'ha mostrat disposat a congelar el front actual per obrir la porta a un alto el foc. Vladímir Putin, el president rus, ha acceptat reprendre les converses trilaterals amb Washington i Kíiv, i el president dels EUA, Donald Trump, ha deixat oberta la possibilitat d'una trobada amb els presidents rus i xinès, sense el líder ucraïnès. Més que un avenç decisiu, els moviments reflecteixen una disputa sobre qui fixarà les condicions per acabar la guerra.
Zelenski podria cedir territori?
Dimecres, en una entrevista a Fox News, el president ucraïnès va afirmar que acceptaria congelar els combats al llarg de les línies actuals. Ho va presentar com una via realista per aturar les morts i iniciar negociacions, sempre que després Ucraïna obtingui garanties de seguretat dels Estats Units i Europa. La proposta no implica reconèixer com a russos els territoris ocupats ni renunciar jurídicament a recuperar-los. Kíiv vol separar, per tant, el cessament de les hostilitats de la resolució definitiva de les fronteres, segons destaca el diari ucraïnès Ukrainska Pravda.
La concessió és significativa perquè Moscou ha defensat que Ucraïna hauria de cedir tot el Donbàs, incloses zones que les forces russes no han aconseguit conquerir. Congelar el front deixaria Rússia amb el control de territoris ocupats, almenys provisionalment, però evitaria que aquesta situació es convertís automàticament en una frontera reconeguda. El gran interrogant és qui garantiria que el cessament del foc no fos només una pausa abans d'una nova ofensiva.
Putin no renuncia als objectius
La reunió de dimecres a Sant Petersburg entre Putin i Steve Witkoff, enviat especial de Trump, ha permès reactivar la possibilitat de converses trilaterals amb Ucraïna, previstes a escala tècnica a Abu Dhabi a mitjan novembre. Però el Kremlin no ha anunciat cap renúncia a les seves exigències territorials. Paral·lelament, els atacs russos contra Kíiv han continuat. Zelenski ha interpretat els bombardejos posteriors a les converses com una prova que la posició de Moscou no ha canviat.
A més, Washington ha alleujat les restriccions a les exportacions russes de dièsel, en una operació que l'Administració Trump presenta com una manera d'afavorir el subministrament energètic i incentivar Putin a negociar. Per a Moscou, l'acord també representa ingressos i una oportunitat per recuperar relacions econòmiques amb els Estats Units. El risc per a Ucraïna és que Rússia obtingui beneficis abans d'haver fet concessions equivalents.
Ucraïna, al marge d'una cimera
El Kremlin ha confirmat que s'ha plantejat una possible trobada entre Putin, Trump i Xi Jinping al marge de la cimera de l'APEC, prevista a la Xina al novembre. No hi ha cap acord tancat sobre la reunió ni sobre l'agenda. La idea, però, ha encès les alarmes a Kíiv: el ministre d'Exteriors ucraïnès, Andrí Sibiha, ha advertit que una cimera entre Rússia, els Estats Units i la Xina sense Ucraïna podria animar Putin a prolongar la guerra.
Per a Putin, aquest format elevaria Rússia al nivell de les grans potències i li permetria negociar sobre Ucraïna amb actors que tenen capacitat d'influir-hi, però sense Kíiv a la taula. Per a Xi, seria una oportunitat per reforçar el paper diplomàtic de la Xina. Trump, al seu torn, podria presentar qualsevol avenç com una victòria negociadora. Però un acord entre potències no podria garantir una pau estable si Ucraïna no acceptés les condicions.
On queda Europa?
La setmana també ha evidenciat la dependència militar ucraïnesa de Washington, des de la informació d'intel·ligència fins als sistemes de comunicacions militars Starshield. Les restriccions denunciades per Kíiv han alimentat els dubtes sobre la continuïtat del suport nord-americà. Europa haurà de decidir si reforça l'ajuda militar i les garanties de seguretat o si accepta un procés negociador en què la seva influència sigui limitada.
De moment, Putin ha aconseguit tornar a negociar sense abandonar públicament els seus objectius, mentre Zelenski intenta evitar que el cessament del foc es converteixi en una capitulació. La distància entre tots dos continua sent enorme. Caldrà veure qui estarà disposat a assumir els costos d'un acord i qui tindrà prou garanties perquè la guerra no torni a començar.