Nou revers per a Ucraïna. La guerra no només es lliura amb míssils, tancs i soldats. També depèn de milers de satèl·lits que permeten comunicar-se, dirigir drons i anticipar els atacs enemics. Per això, la restricció de l’accés militar ucraïnès als sistemes de comunicació vinculats a SpaceX, l’empresa d’Elon Musk, ha encès les alarmes a Kíiv. La mesura ha posat al centre del debat dues tecnologies sovint confoses: Starlink i Starshield.
Quina diferència hi ha entre Starlink i Starshield?
Starlink és el servei comercial d’internet per satèl·lit de SpaceX. La seva xarxa permet connectar-se a internet en zones on les infraestructures convencionals són limitades o han estat destruïdes. A Ucraïna, on els bombardejos russos han malmès repetidament les xarxes de comunicacions, aquesta tecnologia s’ha convertit en una eina essencial per mantenir el contacte entre les unitats militars.
Starshield, en canvi, és una iniciativa de SpaceX orientada a les necessitats militars i d’intel·ligència del govern dels Estats Units. Disposa de capacitats de comunicació segura, xifratge reforçat i integració de sensors per a missions de defensa i vigilància. Tot i que són serveis diferents, les dues tecnologies estan relacionades: Starshield aprofita la infraestructura de satèl·lits de SpaceX.
Com afecta la restricció les operacions militars?
La nit de dimarts, l’exèrcit ucraïnès va detectar que determinats terminals deixaven de funcionar quan els vehicles o dispositius superaven els 160 quilòmetres per hora. Segons Kíiv, la limitació es va aplicar sense avís previ i va afectar sistemes utilitzats en operacions militars.
Una de les conseqüències més immediates va ser la interrupció de missions amb drons de mitjà abast, que depenen de les comunicacions per orientar-se cap als objectius situats darrere de les línies russes. La mesura també va perjudicar els sistemes de defensa que fan servir drons interceptors per abatre els Shahed russos, cada vegada més ràpids i difícils de neutralitzar. En canvi, les operacions ucraïneses amb drons de llarg abast contra refineries russes no es veurien directament afectades, ja que aquestes missions no depenen de Starlink.
Qui controla realment aquesta tecnologia?
La responsabilitat de la restricció és un dels principals interrogants. Musk ha assegurat que Starshield és propietat del govern nord-americà i que les limitacions de velocitat o d'ús corresponen a l'exèrcit dels Estats Units i, en última instància, al president Donald Trump. La Casa Blanca, però, no ha confirmat ni desmentit públicament aquesta afirmació.
Aquesta dependència tecnològica evidencia la vulnerabilitat d’Ucraïna davant les decisions dels seus aliats. Encara que SpaceX sigui una empresa privada, els acords militars i el control governamental d'alguns sistemes poden condicionar l'accés a eines decisives al camp de batalla.
Una qüestió tecnològica amb conseqüències polítiques
Zelenski ha afirmat que se sent traït per Trump i ha advertit que la restricció pot provocar pèrdues humanes. Als Estats Units, diversos demòcrates han acusat l'administració republicana d'afavorir indirectament Rússia, mentre que el senador republicà Tom Tillis ha defensat que el suport a la sobirania ucraïnesa no hauria de ser objecte d'ambigüitats.
Més enllà de la disputa política, el cas posa de manifest fins a quin punt la tecnologia espacial s'ha convertit en un factor estratègic de la guerra. Per a Ucraïna, disposar de drons i sistemes de defensa no és suficient si perd l'accés a les comunicacions que els permeten funcionar. I per als seus aliats europeus, la crisi planteja una pregunta cada vegada més urgent: fins a quin punt pot dependre la seguretat d'un país de tecnologia controlada per una potència estrangera?