Ucraïna ha llançat una de les ofensives amb drons més importants de l’any contra territori rus, amb un atac contra una terminal petroliera de Sant Petersburg que ha provocat un incendi. L’operació arriba en un moment de tensió creixent entre el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i el seu homòleg nord-americà, Donald Trump, que ha reclamat a Kíiv que deixi de colpejar les infraestructures energètiques russes.
Segons el Ministeri de Defensa rus, les defenses antiaèries van abatre 1.015 drons ucraïnesos durant la nit de dissabte a diumenge a diferents punts del país. Les autoritats locals van informar d’un mort i cinc ferits, a més de danys en habitatges. La terminal petroliera de Sant Petersburg, amb capacitat per gestionar fins a 12,5 milions de tones anuals, va ser un dels objectius. L’empresa ucraïnesa Fire Point, fabricant dels drons emprats en l’operació, va confirmar que s’havia declarat un incendi al recinte.
Els atacs també van afectar un centre logístic de la distribuïdora russa Ozon i un centre de dades vinculat a VKontakte, una de les principals xarxes socials del país.
Relació tensa entre Trump i Zelenski
L’ofensiva s’emmarca en un deteriorament de les relacions entre Kíiv i Washington. Trump va criticar la setmana passada els atacs ucraïnesos contra refineries russes i va assegurar que Moscou i Kíiv havien acceptat deixar de bombardejar les infraestructures energètiques de l’altre. Tanmateix, cap de les dues parts va confirmar formalment l’acord, i Zelenski acusa Rússia de continuar atacant sistemàticament el sector energètic ucraïnès.
Segons el president ucraïnès, des de l’anunci de l’alto el foc energètic per part de Trump, Rússia ha atacat 76 vegades instal·lacions dels sectors energètic, petrolier i gasístic d’Ucraïna. Durant les 24 hores prèvies a diumenge al matí, els bombardejos russos van causar onze morts i prop de cinquanta ferits en territori ucraïnès, segons les autoritats de Kíiv.
La disputa també s’ha traslladat a l’àmbit diplomàtic. Trump va anunciar una exempció temporal de sancions sobre determinades importacions de dièsel rus i ha defensat que no vol prendre decisions que allunyin Moscou de les negociacions de pau. En un missatge publicat diumenge, va acusar Zelenski de no voler posar fi a la guerra, mentre assegurava que les converses avançaven.
Incertesa sobre el suport a Ucraïna
Zelenski, per la seva banda, va advertir que alleujar les sancions reforça l’esforç bèl·lic rus i va qualificar de "greu error històric" que Washington s’alineï amb Moscou. Malgrat les diferències, el dirigent ucraïnès va confirmar que mantenia contactes amb l’enviat nord-americà Steve Witkoff i Jared Kushner, gendre de Trump, per intentar avançar cap a un acord.
La incertesa sobre el suport dels Estats Units preocupa Kíiv, especialment davant l’arribada d’un nou hivern sota els atacs russos. Zelenski també ha denunciat interrupcions en l’intercanvi d’intel·ligència nord-americana i restriccions en l’ús de Starlink per part de les forces ucraïneses, mentre Washington nega haver ordenat limitar-ne el servei. En aquest context, els atacs contra infraestructures russes evidencien les dificultats per consolidar una treva energètica i les divergències entre els aliats sobre les condicions per posar fi a la guerra.