La guerra d'Israel contra Hamàs ha ocupat la majoria de les pàgines d'internacional dels principals diaris. Ara bé, això no implica que el conflicte entre Rússia i Ucraïna hagi minvat. Ucraïna va fent passos sobre el terreny, encara que no únicament. El parlament ucraïnès ha donat aquesta setmana la seva aprovació inicial a una llei que prohibiria l'Església Ortodoxa d'Ucraïna després que Kíiv l'acusés de col·laborar amb Rússia després de la invasió de l'any passat.

En aquest sentit, l'Església Ortodoxa d'Ucraïna ha destacat que ja no està alineada amb l'Església Ortodoxa Russa, nega les acusacions formulades contra ella per Kíiv i va dir que el projecte de llei seria inconstitucional. Yaroslav Zhelezniak, membre del parlament, ha destacat en l'aplicació de missatgeria Telegram que els diputats van votar a favor del projecte de llei en la primera lectura. Ha de ser recolzat en segona lectura i aprovat pel president perquè entri en vigor.

Què prohibiria la llei?

La llei prohibiria les activitats d'organitzacions religioses afiliades a centres d'influència “en un Estat que cometi una agressió armada contra Ucraïna”, i aquestes activitats podrien ser acabades per un tribunal de justícia, recollia Reuters. Una altra legisladora, Irina Herashchenko, ha posat de manifest que la votació era històrica i l'ha descrit com un primer pas cap a l'expulsió dels “sacerdots de Moscou de la terra ucraïnesa”.

Paral·lelament, l'Església Ortodoxa d'Ucraïna ha posat de manifest que el projecte de llei, un de diversos projectes de llei similars registrats al parlament, no complia amb la convenció europea sobre drets humans ni amb la constitució d'Ucraïna. En aquest sentit, l'Església Ortodoxa d'Ucraïna, que es descriu a si mateixa com una “església independent i separada”, va acusar Kíiv d'intentar fer-la passar com a afiliada a l'Església Ortodoxa Russa i de presentar els seus clergues i creients ucraïnesos com a “agents de la Federació Russa”.

Vincles amb Moscou?

Les autoritats ucraïneses i moltes persones a Ucraïna havien considerat durant anys aquesta església com a lleial a Moscou i van prendre mesures enèrgiques contra l'església després de la invasió a gran escala de Rússia el febrer del 2022. Una comissió governamental va dictaminar que aquesta, concretament, encara està vinculada canònicament a Rússia tot i que l'església va declarar que va tallar els vincles amb l'Església Ortodoxa Russa el maig del 2022. El segon sacerdot més important de l'església, el metropolità Pavlo, ha estat notificat que és sospitós d'incitar l'odi interreligiós i de distribuir materials que justifiquen l'agressió russa. Malgrat tot, ell ha negat les acusacions.

El Servei de Seguretat d'Ucraïna ha dit aquest dijous que s'havien iniciat 68 casos penals, incloses les acusacions de traïció, contra representants de l'església des de la invasió russa l'any passat.

L'analista polític Volodímir Fesenko ha constatat que era poc probable que una prohibició de l'Església Ortodoxa d'Ucraïna aturés les seves activitats i podria ser impugnada a Ucraïna i davant del Tribunal Europeu de Drets Humans. Fesenko ha suggerit que l'església es podria registrar com una nova entitat sense “cap referència a vincles canònics” amb Rússia.

Els complicats avenços al front

En aquest sentit, Ucraïna ha afirmat haver aconseguit un petit avançament de 400 metres al sud-est de Verbove, a la regió de Zaporíjia. El portaveu militar Oleksandr Stupun ha dit que aquest avançament cap al sud es feia molt complicat perquè hi ha camps minats i també defenses fortament fortificades. 

Precisament en aquesta línia, el canceller alemany, Olaf Scholz, ha dit que la UE ha de continuar donant suport financer a Ucraïna. "Tenim una postura clara aquí: aquesta ajuda per a Ucraïna, per a l'estabilitat financera del país, l'haurem de proporcionar conjuntament com europeus", ha dit Scholz als legisladors. "No tot això es pot resoldre amb fons addicionals".