L'alt representant de la Unió Europea (UE) per a Assumptes Exteriors, Josep Borrell, ha confiat aquest divendres que "la fila" de països candidats a entrar al club comunitari "comenci a moure's ràpidament".

"Ucraïna s'ha convertit en candidat. Ha arribat l'últim, està empenyent tots els que estaven esperant abans, així que la fila començarà a moure's i a moure's ràpidament, però cada país necessitarà un enfocament específic; això és molt important", ha declarat el polític espanyol en arribar a la reunió informal de líders de la UE que se celebra aquest divendres a Granada i en què es tractarà l'ampliació del club comunitari.

Borrell ha insistit que cadascun dels països candidats a convertir-se en membres de la Unió Europea necessita el seu propi enfocament personalitzat. "Hem de treballar en un enfocament específic amb la mentalitat clara per impulsar l'adhesió molt més ràpidament que en el passat", ha comentat.

L'agost passat, el president del Consell Europeu, Charles Michel, ha proposat el 2030 com la data de la propera possible ampliació de la Unió Europea.

"És bo tenir un objectiu, és bo tenir un horitzó. Aquest és l'horitzó polític. El propòsit de fixar una data és només per mobilitzar les energies polítiques per començar a moure's. És bo tenir un horitzó, un objectiu. No vol dir que aquesta hagi de ser la data precisa. Si no tenim un horitzó, la gent comença a pensar que tenim temps", ha dit Borrell, que va afegir que el procés d'ampliació s'ha demorat "massa temps".

Borrell creu que és una pena que Erdogan no hagi vingut

Borrell ha assegurat aquest dijous que és "una pena" que ni el president d'Azerbaidjan, Ilham Alíev, ni el de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, acudeixin a la reunió de la Comunitat Política Europea (CPE) que se celebra avui a Granada, on estava previst que armenis i azerbaidjanesos tractessin les negociacions de pau.

"És una pena que l'Azerbaidjan no sigui aquí. És una pena que Turquia, que és el principal país que recolza l'Azerbaidjan, tampoc sigui aquí", va declarar el polític espanyol en arribar a la cimera.

Borrell ha constatat que a Granada no es podrà parlar "d'una cosa tan greu com el fet que més de 100.000 persones hagin hagut d'abandonar de pressa i corrent casa seva fugint d'un acte de força militar".

"Condemnem els actes de força militar per resoldre els conflictes, ajudem aquests refugiats, i espero que a Brussel·les hi pugui haver reunions entre Armènia i l'Azerbaidjan, sobretot, per evitar que el conflicte vagi a més i per estabilitzar políticament Armènia", va exposar.

Estava previst que el president d'Azerbaidjan i el primer ministre d'Armènia, Nikol Pashinian, es reunissin durant la cimera de la Comunitat Política Europea que se celebra avui a Granada per abordar les negociacions de pau entre els dos països pel conflicte de l'Alt Karabakh.

Tot i això, Alíev va cancel·lar dimecres la seva assistència a la reunió a Espanya. Les autoritats de l'Azerbaidjan no van donar explicacions sobre la cancel·lació, però les tensions entre tots dos bàndols havien augmentat els últims dies.

L'agència APA va apuntar que la decisió d'Alíev obeeix a discrepàncies amb París i Berlín, que suposadament es van oposar a la participació en la reunió del president Erdogan un dels abanderats més grans de la normalització al Caucas Sud i principal aliat d'Azerbaidjan.

Mentre encara es digeria la notícia de Bakú, Erdogan també va cancel·lar "per motius d'agenda" el viatge a Granada.