Turquia, l’estat que va néixer el 29 d’octubre de 1923 sota el nom de República de Turquia i governat per Mustafa Kemal, ha mirat en els últims anys cap a l’horitzó amb l’esperança de trobar la democràcia que li pertoca a la seva població.  Tot i no complir ni amb cent anys de república, ja ha patit fins a cinc cops d’estat que han empitjorat la seva imatge cap a l’exterior.

Aquesta projecció de país poc democràtic i amb una forta inestabilitat li han fet guanyar un paper poc creïble a l’hora de presentar-se com a país que respecta els drets humans i creu en la capacitat de la seva població per autogovernar-se.

Recep Tayyip Erdoğan, l’home que avui és la causa de molts mals de cap a occident, representava una figura de caire important a l’hora d’explicar el gir democràtic i conciliador que va adquirir Turquia començaments de mil·lenni. Reformes favorables al compliment dels drets humans, obertura de relacions amb els veïns històricament incòmodes, com Armènia, o l’esperat procés de pau amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), van fer creure al món i a la Unió Europea que Turquia s’estava convertint en el tipus d’Estat que es mereix el seu poble.

Gulenistes i Kemalistes

El president turc, Recep Tayyip Erdogan, no ha caminat sempre sol. Per arribar al poder, com a primer ministre, va ajudar-se del conegut clergue i teòleg Fethullah Gülen. El clergue va adquirir en els anys 80 una gran rellevància arreu del país al no amagar la seva estima per l’Islam en un moment en que la corrent ‘kemalista’, provinent del ja citat fundador del país, Mustafa Kemal, s’imposava a l’Estat turc.

Així doncs, la corrent islàmica des d’una visió moderada i moderna va crear tendència a Turquia. Els seu nombre de seguidors va ser ben aprofitat per un Erdogan que necessitava del seu suport per arribar al poder. D’aquesta manera, ambdós líders van arribar agafats de la mà a lo més alt de la política turca i van dur a terme diverses reformes que van portar al país a una gradual obertura al món.

El ‘gulenisme’, doncs, va contrarestar la corrent ‘kemalista’ i aquests van deixar de ser una amenaça cap a les polítiques d’Erdogan. Anys després de l’aliança entre els dos personatges, el primer ministre va iniciar una investigació que assenyalava Fethullah Gülen com a partícip d’una trama de corrupció. Amb Gülen fora del govern i més tard, exiliat, Erdogan es quedava sol al capdavant de l’executiu a un any de presentar la seva candidatura com a president del país. Així i tot, el ‘gulenisme’ havia calat en tots els estaments de la societat turca, i en especial, a les institucions educatives, mitjans de comunicació, i entre empresaris i buròcrates.

L’educació ‘gulenista’ no era només una moda, sinó que és un moviment a nivell global i que traspassa fronteres. Mentre els ‘gulenistes’ s’autodenominen ‘Hizmet’, que significaria ‘el servei’, l’actual president turc denomina el grup FETO, és a dir, organització terrorista o estructura paral·lela. Tot i que arriben a molts estaments, l’educació és un dels pilars sobre els que s’assenta.

Fi de la 'democràcia'

Per altra banda, l’etapa moderada d’Erdogan començava a arribar a la seva fi i el procés de pau amb el PKK va finalitzar l’any 2015, iniciant una escalada bèl·lica al Kurdistan turc. La reacció de la població davant dels fets era de rebuig i un dels sectors més indignats va ser l’educatiu. L’onze de gener de 2016 un grup d’acadèmics van signar un document titulat ‘No serem còmplices d’aquest crim’. El document no demanava més que la pau al Kurdistan, un procés que s’havia interromput poc abans i que amenaçava greument l’estat de dret a Turquia. A partir d'aquí, les purgues a diferents col·lectius es mesurava en milers de persones. Baris Tugrul, professor de la Universitat de Hacettepe, a Ankara, explica a El Nacional quin és el mecanisme per saber si has estat víctima d'aquesta persecució i quin futur t'espera si t'han 'purgat'.

Les dues cares d'Erdogan

Segons opina el mateix professor, l’època de reformes positives va quedar exhaurida quan es van trencar les negociacions de pau amb el PKK. Segons afirma, “era una part més de la apertura democràtica. També hi va haver un procés de normalització de les relacions amb els veïns. Quan mires la política exterior, Turquia té problemes amb tots els veïns que té: contra Al Assad, contra el PKK, i contra Armènia, que en el seu detriment prefereix tenir bones relacions amb l’Azerbaitjan pels negocis que hi té.

En el primer mandat d’Erdogan hi va haver reformes de cara a l'entrada a la Unió Europea i fins i tot sectors d’esquerres van recolzar Erdogan i ho veien com un pas positiu cap a la democratització del país. Després van començar les reunions de pau amb el PKK i això significava un clar avenç de cara a la democràcia. Segons Tugrul, “ara tots aquests sector se senten enganyats perquè amb els canvis no es va avançar i no va canviar res”.

Les relacions amb Armènia, un tema que durant molts anys va ser tabú i va passar a poder-se’n parlar, han patit un retrocés. Pel que fa a les relacions amb el PKK, el professor recorda que se’n podia parlar a les classes, mentre que ara ha tornat el silenci: “si en parlo i dic alguna cosa que no agrada, algun alumne podria presentar una queixa”.

Segons Freedom House, la llibertat d’expressió a Turquia es troba en una situació de “llibertat parcial” i destaquen que va en detriment.  Els motius que destaquen són la violència entre el govern i el PKK o el Daesh, i l’opressió als membres de l’oposició. 

Un referèndum il·legítim

Baris Tugrul té clar que la consulta popular que va fer el president Erdogan fa pocs mesos no va ser legítima. Segons l'analista, tothom tenia clar que ell guanyaria, però alerta de la divisió i crispació que hi ha en aquests moments al país.

Ensenyar amb por

El doctor Baris Tugrul també és un dels signataris del document que ha conduit als professors al caos: ‘No serem part d’aquest crim’. A més, la seva dedicació professional consisteix en investigar la causa del Kurdistan, feina mal vista pel govern d'Erdogan, que relaciona part d'aquest col·lectiu amb el terrorisme. D'aquesta manera, Tugrul sap que ha d'anar amb compte.