El president nord-americà Donald Trump va signar dissabte una ordre executiva destinada a accelerar l’accés a la investigació mèdica i al tractament basats en drogues psicodèliques. L’ordre instrueix l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA) a accelerar la revisió de medicaments com la ibogaïna, la psilocibina i LSD que, segons grups de veterans militars nord-americans, pot ajudar a tractar el trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT), lesions cerebrals traumàtiques i altres problemes de salut mental, especialment entre els excombatents nord-americans. Aquesta ordre presidencial busca posar fre a l'elevat índex de suïcidis entre els veterans dels Estats Units, que superen les 6.000 morts anuals, el doble que en la població normal. Trump va signar l'ordre presidencial al Despatx Oval, en un acte davant del secretari de Salut, Robert F. Kennedy Jr., el comissionat de la FDA, Marty Makary, i el podcaster Joe Rogan, tots impulsors de la iniciativa, així com veterans militars nord-americans. Trump va dir que la ibogaïna havia arribat al seu coneixement en part gràcies als esforços de Rogan, que va dedicar un episodi del seu programa als defensors de l’ús d’aquesta droga en el tractament de veterans.

El president fa broma amb la depressió

“Em complau anunciar reformes històriques destinades a accelerar dràsticament l’accés a noves investigacions mèdiques i tractaments basats en fàrmacs psicodèlics”, va dir Trump abans de signar l’ordre. El president nord-americà va insistir que, si aquestes substàncies “resulten ser tan beneficioses com la gent afirma, tindran un impacte enorme al país i en altres llocs”. “En molts casos -va afegir-, aquests tractaments experimentals han demostrat tenir el potencial de transformar la vida de les persones que pateixen malalties mentals greus i depressió, inclosos els nostres estimats veterans”, va remarcar el republicà, en referir-se a la taxa de suïcidis entre excombatents, la majoria amb trastorn d’estrès posttraumàtic. Durant la signatura, Trump va fer un comentari en to de broma sobre provar ell mateix la ibogaïna, que cura la depressió, tot dient: “Puc prendre’n una mica, si us plau? Perdre el que sigui necessari. No, no tinc temps per estar deprimit”, va reblar.

Accelerar les revisions i eliminar barreres burocràtiques

La directiva instrueix la FDA a agilitzar les revisions sota la designació de “teràpia innovadora”, eliminar barreres burocràtiques i coordinar-se amb la DEA per a permisos especials en entorns controlats. Inclou un compromís de 50 milions de dòlars de fons existents del Departament de Salut per donar suport a programes estatals i assajos clínics avançats. Malgrat l’optimisme del president, la mesura ha obert debat dins la comunitat científica. La ibogaïna, tot i mostrar resultats prometedors, és coneguda pel seu potencial risc de toxicitat cardiovascular, fet que ja va portar l’Institut Nacional de Salut (NIH) a aturar investigacions anteriors als anys noranta. Actualment, substàncies com la psilocibina, l’MDMA i l’LSD continuen classificades a la Llista I (substàncies il·legals sense ús mèdic acceptat). Tot i això, l’ordre executiva pretén escurçar els terminis d’aprovació reguladora perquè aquests compostos, que ja es troben en assajos clínics avançats, puguin arribar als pacients amb més rapidesa. De fet, l’ordre amplia el “Dret a intentar tractament” per a pacients amb condicions resistents, que permet l’accés supervisat a aquestes substàncies encara il·legals. Es basa en assajos prometedors que ja es troben en fases avançades.

Una crisi de salut mental entre els veterans

Els suïcidis entre veterans dels Estats Units representen una crisi persistent de salut mental, amb taxes significativament més elevades que en la població general. Històricament, s’ha reportat una mitjana de 22 suïcidis diaris entre veterans, segons dades del Departament d’Afers de Veterans (VA) d’informes previs al 2023. Des de l’any 2001, més de 30.000 veterans i militars en actiu de les guerres posteriors a l’11-S han mort per suïcidi, una xifra que quadruplica les aproximadament 7.000 morts en combat registrades fins al 2021. El 2023, els suïcidis entre el personal militar en actiu van augmentar fins als 523 casos, en comparació amb els 493 de l’any anterior, afectant tant militars en servei com antics combatents. El trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT) i les dificultats per a la reintegració a la vida civil són factors clau, sovint agreujats per l’exposició a artefactes explosius improvisats (IED) en conflictes com els de l’Afganistan i l’Iraq. Tres de cada quatre suïcidis es produeixen amb armes de foc, i els homes blancs majors de 50 anys constitueixen el grup amb més risc, fins i tot sense haver participat directament en combat.