El Premi Nobel de la Pau és, any rere any, el més mediàtic i també el més polèmic dels guardons que porta el nom d’Alfred Nobel. Enguany, l’anunci es farà el divendres 10 d’octubre a les 11 h del matí a Oslo, i arribarà en un context marcat per guerres obertes a Gaza, Ucraïna i el Sudan. Amb 338 candidatures registrades (244 persones i 94 organitzacions), la incògnita es manté fins a l’últim moment, però ja circulen alguns noms que generen debat i controvèrsia. Trump, Sánchez i el papa Francesc són alguns dels noms que més han sonat en les travesses i rumors previs al Nobel de la Pau 2025. Un guardó que sempre desperta expectació i polèmica, i que aquest any arriba amb candidatures que oscil·len entre el simbòlic, el controvertit i el directament improbable. El president nord-americà, que fa anys que exhibeix una obsessió personal per aconseguir el Nobel —arribant a dir que no obtenir-lo “seria un gran insult per al país”—, el president del govern espanyol, proposat per la seva defensa de Palestina i Ucraïna, o fins i tot la figura del papa Francesc, traspassat a l’abril, han entrat en el debat. Però, més enllà del soroll mediàtic, tenen realment possibilitats de guanyar?
El procés i els criteris
El comitè encarregat de decidir el premi és el Comitè Noruec del Nobel, format per cinc membres designats pel Parlament de Noruega. Les candidatures oficials es mantenen en secret durant 50 anys, però és habitual que transcendeixin alguns noms proposats per caps d’Estat, professors universitaris, diputats o antics premiats. Els requisits estan fixats en el testament d’Alfred Nobel: el guardó ha de reconèixer aquells que hagin treballat per la fraternitat entre nacions, per la reducció dels exèrcits i per la promoció de processos de pau.
Donald Trump, en campanya pel Nobel
El president dels Estats Units és un dels noms més polèmics d’aquesta edició. La seva obsessió declarada amb el Premi Nobel de la Pau l’ha portat a repetir en públic que no aconseguir-lo “seria un gran insult per al país” i que el vol “no per a mi, sinó per al país”. En els últims mesos, Trump ha atribuït a la seva gestió diplomàtica la fi de diversos conflictes armats, encara que molts governs i analistes han negat la seva participació real.
Un dels episodis més significatius és el que va protagonitzar amb l’Índia i el Pakistan. Segons van revelar mitjans nord-americans, Trump va assegurar -falsament- que ell havia estat el responsable d’aconseguir una treva en el conflicte històric entre tots dos països, iniciat el 1947. El primer ministre indi, Narendra Modi, va desmentir immediatament aquesta versió i va remarcar que cap mediació externa havia tingut lloc, i que Trump no tenia res a veure en aquest acord de pau. La tensió va escalar fins al punt que, setmanes després, Washington va anunciar nous aranzels (25% + un 25% addicional pel petroli rus) fins al 50%, agreujant la crisi bilateral.
Trump rebent Netanyahu a Washington fa sis mesos | Europa Press
Malgrat els desmentiments, Trump insisteix a presentar-se com a mediador global i ha arribat a afirmar que ha posat fi a set guerres —entre elles, Índia-Pakistan, Tailàndia-Cambodja, Sèrbia-Kosovo, Congo-Rwanda, Egipte-Etiopia, els hutís al Iemen i el conflicte de Somàlia—. Trump i els seus aliats amplifiquen aquest missatge amb la clara intenció de convèncer el comitè noruec que mereix unir-se al selecte grup d’inquilins de la Casa Blanca guardonats amb el Nobel: Theodore Roosevelt (1906), Woodrow Wilson (1919), Jimmy Carter (2002) i Barack Obama (2009). Malgrat les crítiques que posen en dubte l’abast real del seu paper de mediador, Trump aprofita cada oportunitat per alimentar la seva campanya personal cap al premi. La seva estratègia combina gestes diplomàtiques, visibilitat mediàtica i un relat centrat en la seva suposada capacitat única per tancar acords. En aquesta línia, també ha rebut el suport de figures com el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu, que fins i tot va traslladar formalment la seva nominació. "Està construint la pau arreu del món, ara mateix, mentre parlem", va afirmar el primer ministre israelià, "i ho està fent amb un país darrere l'altre".
Pot realment Trump guanyar el Nobel?
“No em donaran mai el premi Nobel. És una pena. Ho mereixo, però mai m’ho donaran”, va etzibar Trump, que també ha assegurat recentment que “si jo em digués Obama, em lliurarien el premi Nobel en deu segons”. Els seus partidaris consideren que ja el mereix, mentre que els detractors en fan befa i asseguren que la seva nominació és del tot inviable i fins i tot una degradació del guardó.
Trump: "If I were named Obama, I would’ve had the Nobel Prize in 10 seconds." pic.twitter.com/sNeGYPxCIZ
— (news) DOGE (@DOGE__news) December 9, 2024
A més, per la seva part, Trump insisteix que ha treballat per posar fi a les dues grans guerres obertes del moment, Gaza i Ucraïna (les que va afirmar que les acabaria en 24 hores). Tot i això, la majoria d’analistes coincideixen que és molt poc probable que el comitè li concedeixi el guardó aquest any, atesa la càrrega política i les seves actuacions militars recents. Alguns apunten que podria tenir més opcions de cara al 2026, coincidint amb el 125è aniversari del premi, sempre que aconsegueixi consolidar veritablement acords de pau en aquests conflictes. A més, segons Brett McGurk, antic alt càrrec de seguretat nacional dels EUA, si aconsegueix un acord que garanteixi la seguretat d’Ucraïna i, alhora, un pla de reconstrucció i estabilitat a Gaza, “el comitè del Nobel pot i ha de reconèixer l’assoliment i atorgar-li la medalla”.
Pedro Sánchez i la seva aposta per Palestina
El president del govern espanyol també ha aparegut entre els possibles candidats al Nobel de la Pau. El seu nom ha estat impulsat a través d’una campanya a Change.org, que acumula més de 4.000 signatures verificades i que defensa el seu paper com a veu activa en favor de la pau a Ucraïna i a Gaza, així com el seu lideratge europeu en el reconeixement de Palestina. En el text de la petició s’afirma: “Amb el seu humanisme i el seu coratge contra el genocidi a Gaza, ha fet d'Espanya un far de justícia global. De Palestina a Ucraïna: ¡la seva veu és pau en acció!, demostrant un compromís infrangible amb la justícia i els drets humans, especialment en la seva ferma postura contra la barbàrie a Gaza i la seva defensa de la causa palestina. El seu lideratge humanista ha elevat Espanya com un far de diplomàcia responsable”.
La candidatura de Pedro Sánchez al Nobel de la Pau | Change.org
Aquest suport ciutadà s’afegeix a les paraules del ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, que en va subratllar el mèrit: “Ell està fent tot el que pot per mantenir i preservar aquesta pau”. Amb la seva posició ferma sobre la solució dels dos Estats a l’Orient Mitjà i la defensa de la sobirania ucraïnesa davant la invasió russa, Sánchez ha volgut situar l'Estat espanyol com un actor rellevant en la diplomàcia internacional. Tot i que les seves opcions reals al premi es consideren remotes en comparació amb altres candidatures amb més recorregut humanitari, la seva aparició en les travesses reflecteix la voluntat de projectar una imatge de lideratge humanista en l’escena global.
El debat sobre un Nobel pòstum al papa Francesc
La mort del papa Francesc el passat abril ha obert un debat intens sobre si podria ser reconegut de manera pòstuma amb el Nobel de la Pau. La normativa només ho permet si el guardonat mor entre l’anunci i la cerimònia, però hi ha precedents com el de Dag Hammarskjöld (1961) o Ralph Steinman (2011) que mantenen oberta la possibilitat a un guardó post mortem. Molts defensen que el pontífex argentí, que durant més d’una dècada va impulsar una Església oberta, integradora i propera, mereix un homenatge d’aquesta magnitud. El seu llenguatge senzill i directe, el diàleg amb altres religions i el suport a iniciatives humanitàries li van donar un paper destacat en la defensa de la pau i els drets humans a escala mundial.
El papa Francesc acollint joves migrants a Ciutat del Vaticà | Europa Press
Al llarg del seu pontificat, Francesc va intervenir activament en processos de mediació i va aixecar la veu contra guerres i injustícies. Va demanar amb fermesa la fi dels conflictes a Síria, Ucraïna i Gaza, va criticar el comerç d’armes i va reclamar una desmilitarització progressiva del món. També va jugar un paper clau en l’aproximació diplomàtica entre Cuba i els Estats Units durant l’etapa d’Obama, un gest que molts ja van considerar digne de reconeixement internacional. A més, Francesc va fer de la crisi dels refugiats una de les grans causes del seu pontificat, amb viatges simbòlics com el de Lampedusa i el suport explícit a organitzacions humanitàries que treballen sobre el terreny. També va situar el canvi climàtic i la cura del planeta al centre del debat ètic i polític global amb l’encíclica Laudato si’.
Per tot això, alguns experts i fidels consideren que el seu llegat encaixa plenament amb els criteris establerts per Alfred Nobel. Altres, però, recorden que el comitè sempre ha estat molt reticent a premiar figures religioses i que un reconeixement pòstum podria generar controvèrsia.
Yulia Navalnaya, la veritable favorita
La viuda de l’opositor rus Aleksei Navalni, mort envenenat a la presó en circumstàncies que ella mateixa atribueix directament a Vladímir Putin, s’ha convertit en una de les grans favorites per al Nobel de la Pau 2025. Des del juliol presideix la Fundació de Drets Humans, des d’on ha continuat el llegat del seu marit i ha esdevingut una veu incòmoda i influent contra el Kremlin.
Yulia Navalnaya inaugurant el fòrum Santander Women Now | Europa Press
Navalnaya és percebuda com un símbol de resistència democràtica i llibertat d’expressió davant l’autoritarisme rus. El seu perfil encaixa plenament en els valors que Alfred Nobel va establir en el seu testament. No obstant això, el fet de premiar-la podria ser interpretat com un gest altament polititzat en plena guerra d’Ucraïna, i alguns analistes alerten que això podria generar una reacció de Moscou i tensar encara més el tauler internacional.
Altres noms en circulació
Les travesses també inclouen perfils molt diversos: l’activista climàtica Greta Thunberg, detinguda en la coneguda Globat Sumud Flotilla cap a Gaza; el secretari general de l’ONU, António Guterres; o figures controvertides com Julian Assange, fundador de WikiLeaks, i l’empresari Elon Musk, proposat com a “ferm defensor de la llibertat d’expressió”. També hi apareixen la líder opositora veneçolana Maria Corina Machado i el president ucraïnès Volodímir Zelenski.
Entre les organitzacions, sobresurten Reporters Sense Fronteres, Médicos Sin Fronteras, la UNRWA i les Sales de Resposta a Emergències del Sudan, voluntaris que arrisquen la vida per portar aliments i medicines en plena guerra civil.
Expectació i polèmica
L’any passat el premi va recaure en Nihon Hidankyo, l’associació de supervivents de les bombes atòmiques al Japó, com a missatge a favor del desarmament nuclear. Enguany, en un món marcat pels conflictes i les tensions geopolítiques, la decisió del comitè tornarà a ser llegida en clau política.
Nihon Hidankyo amb el seu Nobel de la Paz | Europa Press
El 10 de desembre, a Oslo, el guanyador rebrà la medalla d’or, el diploma i 11 milions de corones sueques (uns 935.000 euros). Però fins al 10 d’octubre, les travesses sobre si el guardó anirà a parar a un líder global controvertit com Trump, a un governant actiu com Sánchez, a un símbol com Navalnaya o a una organització humanitària, només són especulacions.