Carregant...

Donald Trump està desbocat. Quan queden 19 dies per les eleccions de mig mandat dels Estats Units, el president nord-americà està en plena campanya electoral i des de principis d'octubre està fent una gira de mítings per donar suport als candidats republicans, amb l'objectiu de mantenir les majories republicanes al congrés abans del 3 de novembre. La darrera declaració polèmica de Trump s'ha produït en un d'aquests mítings, i ha superat un nou llindar en la seva ofensiva contra les filtracions d'informació i els mitjans de comunicació. El president dels Estats Units, que ha convertit els atacs a la premsa en una constant del seu discurs polític, ha anat aquesta vegada més enllà, amb una proposta extrema: afusellar els qui revelin secrets del govern nord-americà a la premsa. "Segons la meva opinió, els filtradors haurien de ser afusellats. En el passat afusellàvem als que filtraven informació", ha afirmat el president dels Estats Units durant l'acte electoral celebrat aquest dimecres a Bullhead City, a Arizona. I no s'ha quedat aquí. També els ha qualificat d'"escòria de la Terra" i ha carregat contra els periodistes, als quals ha acusat d'inventar-se les fonts i publicar informacions falses. El que havia de ser un acte de suport als candidats del seu partit ha acabat convertint-se també en una nova ofensiva contra els qui revelen informació de la seva administració i els mitjans que la publiquen. 

El bombardeig de l'Iran, l'origen de l'amenaça

Trump ha recuperat un episodi de la seva ofensiva militar contra l'Iran per justificar la duresa de les seves paraules. Segons ha explicat, algú va filtrar a The New York Times i a la CNN informació sobre els moviments dels bombarders nord-americans B-2 que havien de participar en un atac contra les instal·lacions nuclears iranianes. "Alguna escòria ho va filtrar. Haurien d'anar a la presó i ser afusellats. Haurien de passar la resta de la seva vida a la presó", va assegurar. El president va concretar que es va revelar que els avions sortirien de Missouri a les 12.07 hores, així com l'hora prevista d'arribada al seu objectiu. "Quan filtres a quina hora atacaràs un país, poses en perill l'operació", ha argumentat. I ha justificat que es va filtrar l'hora d'una operació defensiva pel seu país, "perquè no vols que tinguin una arma capaç de fer volar pels aires milions de persones d’un sol cop".

El president ha relatat que va consultar la situació amb el general Dan Caine, cap de l'Estat Major Conjunt, i que finalment va decidir ajornar l'operació dos dies abans d'executar-la i canviar el calendari de la missió. Dos dies després, ell i el general van decidir continuar amb l'operació militar: van desplegar bombarders furtius B-2 Spirit des de la mateixa base de Missouri i, alhora, tal com estava previst, segons va explicar Trump. Les seves paraules semblen referir-se a l'operació Midnight Hammer (Martell de mitjanit), el bombardeig nord-americà contra instal·lacions nuclears de l'Iran del juny del 2025. Tanmateix, Trump no ha aportat proves que acreditin que una filtració obligués realment el Pentàgon a modificar els seus plans militars. El mandatari ha insistit que els responsables d'aquestes filtracions mereixen un càstig exemplar: "Els filtradors haurien de ser tractats amb molta, molta duresa. Per mi són l'escòria de la Terra".

Els periodistes, "gairebé tan dolents" com els filtradors

L'advertència no ha anat dirigida explícitament contra els periodistes, sinó contra les persones que els faciliten informació confidencial. Però Trump també ha aprofitat el discurs per desacreditar els professionals de la premsa que cobrien el míting. "Són gairebé tan dolents com els filtradors, perquè filtren informació falsa", ha assegurat, abans d'acusar-los d'inventar-se les fonts de les seves notícies. "Crec que s'inventen moltes de les fonts", ha insistit. "Una font diu que Donald Trump estava extremadament enfadat avui, però després descobreixes que no hi havia cap font. S'ho inventen. Són com narradors de contes".

Les paraules del president s'emmarquen en una relació cada vegada més conflictiva amb els mitjans de comunicació, especialment amb els que publiquen investigacions sobre la seva administració. Trump ha defensat reiteradament que les autoritats persegueixin les filtracions de documents interns i identifiquin les persones que proporcionen informació als periodistes. 

Una ofensiva contra les filtracions i la llibertat de premsa

L'amenaça d'afusellar els filtradors no arriba del no-res. Durant el seu segon mandat, l'administració Trump ha reforçat els mecanismes per descobrir l'origen de les informacions que arriben als mitjans. Funcionaris governamentals i membres de les forces armades han estat sotmesos a proves del polígraf, mentre que diversos periodistes han rebut citacions judicials encaminades a identificar les seves fonts. El govern també ha impulsat restriccions a l'accés dels periodistes a instal·lacions oficials, com el Pentàgon, i ha mantingut disputes judicials amb diversos mitjans. Un jutge federal ha frenat temporalment algunes de les mesures que afectaven l'accés a la Casa Blanca de professionals de CNN, MS NOW i Politico. Les organitzacions periodístiques han denunciat que aquestes decisions vulneren la Primera Esmena de la Constitució nord-americana, que protegeix la llibertat d'expressió i de premsa.

No és tampoc la primera vegada que Trump planteja càstigs extrems contra els responsables de filtracions. Alyssa Farah Griffin, antiga responsable de comunicació de la Casa Blanca, va explicar el 2024 que el president ja havia defensat executar els qui van revelar que s'havia refugiat en un búnquer durant les protestes racials del 2020. 

L'ombra de l'afusellament públic de Nidal Hasan

Les paraules de Trump sobre afusellar els responsables de filtracions arriben, precisament, enmig d'una altra polèmica sobre el recurs de l'escamot d'execució als Estats Units. El Pentàgon va anunciar que Nidal Malik Hasan, un antic psiquiatre militar condemnat a mort per assassinar tretze persones i ferir-ne 32 més a la base de Fort Hood, a Texas, el 2009, serà afusellat el pròxim 3 de desembre. Hasan, que va justificar la matança com un acte jihadista i va ser condemnat el 2013, protagonitzaria la primera execució militar nord-americana en més de sis dècades. La controvèrsia, però, no es limita a la pena de mort. El secretari de Defensa, Pete Hegseth, va anunciar que l'execució es retransmetrà en directe per internet, una decisió sense precedents en la història militar recent dels Estats Units. Trump, que ha autoritzat l'afusellament, inicialment va avalar-ne la retransmissió, però les crítiques de familiars de les víctimes, militars retirats, organitzacions de drets humans i representants dels dos partits l'han portat a reconsiderar-la. Segons CBS News, l'administració s'inclina ara per renunciar a la retransmissió, tot i que encara no hi ha una decisió definitiva. 

Un míting electoral amb Floyd Mayweather com a convidat

Les polèmiques declaracions s'han produït durant un míting electoral a Bullhead City, a Arizona, on Trump ha demanat el vot per al republicà Andy Biggs, que aspira a desbancar l'actual governadora demòcrata, Katie Hobbs, en les eleccions del 3 de novembre. El president també ha fet campanya a favor d'altres candidats republicans que concorren als comicis estatals. L'acte ha tingut un convidat inesperat: l'excampió mundial de boxa invicte Floyd Mayweather Jr., que ha pujat a l'escenari per fer una crida a la unitat dels nord-americans i a mantenir "fort" el país. "Els Estats Units són el millor país del món. Si em morís i tornés a viure un milió de vegades, sempre triaria els Estats Units", ha proclamat el boxejador davant dels assistents. El boxejador ha fet un al·legat de suport a Trump i assegurat que "no podríem  haver escollit a un millor president dos cops que Donald Trump".