Els Estats Units es distancien del seu compromís amb la seguretat europea. Segons han informat Financial Times i The Washington Post aquest dijous, l'administració Trump té la intenció d'aturar diversos programes d'assistència en matèria de seguretat a Europa, destinats a dissuadir Rússia de possibles atacs al continent. Aquests programes fa anys que estan en marxa, i la seva anul·lació afectarà centenars de milions de dòlars en ajuda militar, de la qual depenen, especialment, diversos països fronterers amb Rússia. En un comunicat enviat a The Washington Post, l'executiu nord-americà ha afirmat que la decisió de retallar aquesta ajuda s'ha coordinat amb els socis europeus i s'emmarca en la intenció de Trump de reavaluar l'abast del finançament enviat pels EUA a Europa. "Ens complau que els aliats europeus estiguin assumint més iniciatives en matèria de defensa", llegeix el comunicat. La decisió arriba després de nombroses pressions de Washington als aliats de l'OTAN perquè augmentin la inversió en defensa, reduint així la seva dependència dels diners nord-americans.
Si bé el Pentàgon no ha proporcionat informació exacta sobre la quantitat de diners que deixaran d'arribar a Europa amb l'eliminació d'aquests programes, una estimació feta per assessors del Senat situa la xifra en uns 1.000 milions de dòlars. Entre 2018 i 2022, el programa que ara serà eliminat va assignar 1.600 milions de dòlars a Europa, segons l'Oficina de Responsabilitat Governamental dels Estats Units. Els principals beneficiaris d'aquesta ajuda van ser Estònia, Letònia i Lituània —tres països fronterers amb Rússia—, a través d'un programa conegut com a Iniciativa de Seguretat del Bàltic, que aportava fons per a reforçar la infraestructura militar d'aquests països. Les tres repúbliques del bàltic són els països de l'OTAN que més inverteixen en defensa, tot i les seves economies relativament petites. Per aquesta raó, consideren vital comptar amb el suport econòmic de Washington.
Sorpresa al Congrés per la decisió de Trump
Segons Financial Times, la decisió ha fet saltar les alarmes entre els aliats, que consideren que aquesta decisió contribueix encara més a enfortir la posició del Kremlin. "Als russos només els importen els dòlars nord-americans, les tropes nord-americanes i la bandera nord-americana", ha asseverat una font diplomàtica europea al Washington Post. La mesura, però, no arriba de manera sobtada. Funcionaris del Pentàgon van anunciar la setmana passada que els EUA ja no finançaran els programes d'entrenament i equipament dels exèrcits de l'Europa de l'Est, les tropes dels quals, en cas de conflicte amb Rússia, es trobarien a la primera línia del front. Així i tot, diversos funcionaris del Congrés —on el suport a l'OTAN i a Ucraïna encara és ferm tot i la majoria republicana— han expressat la seva sorpresa per aquesta decisió de l'administració Trump, i han assegurat que no saben amb certesa si part d'aquests diners estaven destinats directament a Ucraïna. Aparentment, el Departament de Defensa no hauria informat els legisladors de cap detall amb relació a aquest assumpte.
Washington té altres prioritats
Segons fonts consultades pel Washington Post, una de les raons esgrimides per l'administració republicana per justificar la reducció en el finançament de la defensa d'Europa és que, en aquests moments, Washington vol focalitzar els seus esforços en la seguretat fronterera i defensa nacional, així com en la pugna geopolítica amb la Xina. Experts familiaritzats amb la qüestió asseguren que, fins i tot si els legisladors aconsegueixen aprovar fons per reactivar els programes de seguretat europeus, el Departament de Defensa podria redirigir-los de manera unilateral mitjançant un procediment conegut com a “reprogramació”, que permet al Pentàgon moure petites quantitats de diners sense l'aprovació del Congrés en determinades circumstàncies.
Aquest dimecres, durant una visita del president de Polònia a la Casa Blanca, Trump va dir que no retiraria les tropes nord-americanes del país, tot i que va reconèixer que havia pensat fer-ho en altres llocs del continent. Per altra banda, aquest dijous, després d'una trucada en què va conversar amb els líders europeus reunits a París, el republicà va assegurar que en els pròxims dies tornarà a parlar amb Putin. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha confirmat que les converses amb Trump "poden organitzar-se molt ràpidament si és necessari", a la vegada que ha rebutjat amb convenciment que existeixin garanties de seguretat occidentals a Ucraïna.