Pas enrere de Donald Trump en el seu paper com a mediador en les converses de pau a Ucraïna. Segons ha avançat el diari The Guardian, funcionaris de l'administració republicana han assegurat que el president ja no buscaria intervenir directament en la reunió trilateral amb Vladímir Putin i Volodímir Zelenski. Tal com havia anunciat el nord-americà, després d'una trobada bilateral entre els mandataris de Rússia i Ucraïna es produiria una reunió trilateral que inclouria el mateix Trump. De moment, no és clar si s'arribarà a produir, ja que el Kremlin no sembla disposat a acceptar la invitació. Però en cas que finalment tiri endavant, el mateix Trump no hi participaria i, en el seu lloc, enviaria a algú de la seva administració. El republicà, així i tot, segueix disposat a mantenir la reunió a tres bandes, però només un cop s'hagin vist les cares Putin i Zelenski. I perquè això passi, hauran de ser els mateixos funcionaris de Kíiv i Moscou els que deixin de banda els recels i es posin d'acord per asseure's a dialogar, ja que Trump tampoc sembla tenir intenció de continuar pressionant Putin i Zelenski.
"Esperar i veure", l'estratègia de Trump
Aquest pas enrere de Trump no arriba per sorpresa. El republicà ja va declarar aquest dimarts a l'emissora WABC que seria millor que els dos mandataris es reunissin sense ell en primera instància. "Només vull veure què passa a la reunió. Així que estan en procés d'organitzar-la i veurem què passa", va explicar. The Guardian també explica, citant les mateixes fonts, que la situació forma part d'una "estratègia d'esperar i veure" per part de Donald Trump, qui, tot i la manca de progrés i diàleg entre Kíiv i Moscou en els últims dies, sembla convençut que ambdós bàndols acabaran per formalitzar una reunió. De moment, la Casa Blanca no ha mogut fitxa respecte a la trobada trilateral que s'hauria de produir posteriorment, el que sembla indicar que esperarà primer a veure algun signe d'aproximació entre Rússia i Ucraïna. Aquest posicionament contrastaria amb el comunicat que va publicar recentment l'administració nord-americana, en què es llegia el següent: "Trump i el seu equip de seguretat nacional continuen col·laborant amb funcionaris russos i ucraïnesos per a una reunió bilateral per aturar la matança i posar fi a la guerra".
La intenció de Trump de distanciar-se de les converses de pau arriba poc després de reconèixer que posar fi a la guerra a Ucraïna "ha estat més difícil del que havia previst", declaració que contrasta amb el seu plantejament a l'inici del mandat d'acabar amb la guerra en 24 hores. En les darreres setmanes, el republicà ha buscat un acord de pau ràpid després que el termini perquè Rússia posés fi a la guerra expirés. Les intenses jornades diplomàtiques dels últims dies, que han inclòs trobades amb Zelenski, Putin i els líders europeus, semblaven haver facilitat el terreny per a la tan esperada reunió bilateral entre els mandataris de Rússia i Ucraïna, idea que el representant del Kremlin ha esquivat des de l'inici de la invasió a gran escala el 2022. L'últim contacte directe entre Trump i Putin va ser una trucada de 40 minuts que es va produir aquest dilluns, mentre Zelenski i els líders europeus visitaven la Casa Blanca. L'endemà, el republicà va rebutjar la idea de desplegar tropes nord-americanes com a part de les garanties de seguretat exigides per Ucraïna, tot i que va assegurar, de manera marcadament imprecisa, que els EUA contribuirien "d'alguna manera" a garantir aquestes condicions.
Rússia llança l'onada més gran d'atacs contra Ucraïna en setmanes
La notícia del canvi de parer de Trump arriba just quan Moscou ha tornat a atacar Ucraïna amb una onada de bombardejos que les autoritats descriuen com una de les més intenses de les últimes setmanes. Segons fonts ucraïneses, Rússia ha llançat 614 artefactes aeris —entre drons i míssils— durant la nit de dimecres, dels quals 577 haurien estat interceptats. Tot i això, l’atac ha causat almenys una víctima mortal a Lviv i 15 ferits a la regió de Transcarpàcia, a més de greus danys a infraestructures civils i industrials, incloent-hi una empresa d’electrònica nord-americana. Es tracta del bombardeig més gran des del mes de juliol i destaca pel fet d’haver impactat també en zones occidentals del país, lluny de la línia del front.