El conflicte entre Israel i Iran ha assolit una fase crítica després de cinc dies d’intensos bombardejos israelians i represàlies amb míssils iranians. En aquest context, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha exigit la “rendició incondicional” de l’Iran i ha deixat entreveure una possible intervenció militar nord-americana, tot i que el missatge oficial continua sent ambigu i contradictori.
➕ L'Iran estava a punt de desenvolupar una arma nuclear?
Dimarts a la nit, Trump va reunir el seu equip de seguretat nacional a la Casa Blanca, després d’una jornada plena de declaracions contradictòries. Al matí, va afirmar que esperava que Israel eliminés el programa nuclear iranià sense la necessitat d'intervenció dels EUA. No obstant això, hores després, a la seva xarxa social Truth Social, va llançar missatges amenaçadors, afirmant que sabien on s’amagava el líder suprem iranià, Ali Khamenei, i que podrien atacar-lo, tot i que no ho farien “per ara”. A més, va demanar directament la “rendició incondicional” de l’Iran.
➕ La revolució iraniana sota pressió: Khamenei afronta el seu repte més difícil
Aquestes declaracions van coincidir amb el desplegament sobtat d’avions militars nord-americans a Europa i l’Orient Mitjà, suggerint una preparació per a una possible intervenció, especialment si calgués destruir instal·lacions nuclears subterrànies iranianes que només els EUA podrien atacar amb bombes perforadores, destaca el The Guardian.
La reacció dels líders internacionals
Diversos líders internacionals han reaccionat de manera desigual. El canceller alemany, Friedrich Merz, ha afirmat que Israel no pot destruir completament el programa nuclear iranià sense ajuda americana. En canvi, Emmanuel Macron, president francès, va fer una crida a la moderació i va advertir contra qualsevol intent de canvi de règim per la força. El primer ministre britànic, Keir Starmer, va insistir que no hi havia indicis que Trump volgués implicar-se directament en el conflicte, destacant que la declaració del G7 apuntava cap a la desescalada.
Tot i aquestes postures oficials, Trump va abandonar el G7 un dia abans i va reiterar als periodistes que no volia un alto el foc, sinó la fi total del programa nuclear iranià. El vicepresident J.D. Vance també va indicar a les xarxes socials que Trump podria decidir actuar per posar fi a l’enriquiment d’urani iranià.
➕ Trump omnipresent també entre l'Iran i Israel: l'objectiu és un "final real" per al conflicte
Mentrestant, la justificació d’Israel per iniciar l’atac ha estat qüestionada per informes d’intel·ligència nord-americans, que estimen que l’Iran es trobava a almenys tres anys de poder fabricar una arma nuclear. Malgrat això, Trump va rebutjar aquestes dades, dient que creia que l’Iran estava molt a prop de tenir una bomba.
Quina és la situació actual del conflicte?
Els bombardejos israelians han causat fins ara més de 220 morts i 1.400 ferits a l’Iran, segons el Ministeri de Salut iranià. L’atac inclou objectius militars, infraestructures petrolieres i fins i tot un canal de televisió estatal. A la capital, Teheran, centenars de milers de persones han fugit després de rebre ordres d’evacuació.
Israel també ha eliminat figures clau de l’alta comandància militar iraniana, incloent-hi el cap interí de les forces armades, en només quatre dies. Fonts militars israelianes afirmen que han destruït la meitat dels llançadors de míssils iranians i que tenen una llibertat d’acció gairebé total.
Iran, per la seva banda, ha llançat míssils contra ciutats israelianes com Haifa, però la intensitat dels atacs ha disminuït. Tot i les pèrdues, l’Iran continua llançant amenaces i debat sobre possibles accions com tancar l’estret d’Ormuz, cosa que podria disparar els preus mundials del petroli.
L’Agència Internacional de l’Energia Atòmica ha confirmat que els bombardejos israelians han afectat instal·lacions com Natanz, però la base clau de Fordow, que conté urani altament enriquit, no ha estat destruïda, probablement perquè seria gairebé indestructible fins i tot per a les bombes més potents. Tot plegat, el conflicte entra en una fase on es debat entre una escalada més gran, amb risc d’implicació directa dels EUA, i la pressió internacional per evitar una guerra total que podria desestabilitzar encara més l’Orient Mitjà.