"You are fake news!" La relació del president dels Estats Units, Donald Trump, amb la premsa crítica ha estat complicada des del principi. El mandatari estima les càmeres i es val en part dels mitjans de comunicació (també de les xarxes socials) per a la seva popularitat, llançant les seves consignes sempre polèmiques que sumen minuts de televisió i copen titulars, amb qui aconsegueix arribar al seu públic. Que parlin malament o bé, però l'important és que parlin de tu, resa la frase atribuïda a Dalí. Més enllà de les constants picabaralles que ha tingut amb alguns mitjans, ara s'ha constatat que el seu bel·ligerant estil de fer política ha minat l'índex de llibertat de premsa al país, segons un informe.
Els Estats Units han retrocedit dues posicions, fins al lloc 57, en la classificació mundial de llibertat de premsa que elabora anualment l'organització Reporters Sense Fronteres (RSF). En la seva edició de 2025, l'informe assenyala que "el segon mandat de Trump ha provocat un preocupant deteriorament de la llibertat de premsa" i que "la seva Administració ha polititzat les institucions, reduït el suport als mitjans independents i marginat als periodistes". L'organització lamenta que el govern nord-americà ha "instrumentalitzat motius econòmics fal·laços per sotmetre la premsa".
Es pot recordar la recent polèmica pel vet a la important agència de notícies americana Associated Press, als periodistes de la qual la Casa Blanca va revocar el permís per accedir al Despatx Oval, l'avió presidencial Air Force One i a altres espais restringits del govern per no atenir-se editorialment a la decisió de Trump de rebatejar el golf de Mèxic com a 'golf d'Amèrica', al·legant que es negaven a "acceptar la llei". Un jutge va ordenar a començaments d'abril aixecar el veto, assenyalant que la premsa ha de ser lliure per triar les seves pròpies paraules sense represàlies de l'Executiu. El cert és que Trump ha establert noves regles per als mitjans i serà la seva pròpia Administració qui decidirà quins periodistes poden seguir-lo i preguntar-li, una tasca que fins ara corresponia exclusivament a l'Associació de Corresponsals de la Casa Blanca (WHCA). En roda de premsa, la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, va obrir la porta a incorporar streamers, en perjudici dels mitjans tradicionals.
Així, l'organització denuncia el "greu impacte" del desmantellament de l'agència nord-americana per als mitjans de comunicació, l'USAGM (en el marc de la política de reducció dràstica del sector públic que ha executat Trump, encarregada al magnat Elon Musk), que ha provocat el tancament d'alguns mitjans històrics com Voice of America (VOA) i l'acomiadament de milers d'empleats del sector. "Més de 400 milions de persones a tot el món s'han vist privades, de la nit al dia, d'accés a una informació fiable", assegura RSF sobre això. L'informe afirma també que la congelació dels fons de la històrica USAID, l'agència de cooperació governamental més important del món, va obligar a tancar alguns mitjans més enllà de les fronteres nord-americanes, especialment a Ucraïna.
D'altra banda, Reporters sense Fronteres creu que la crisi econòmica dels mitjans està convertint en deserts informatius extenses regions del país. D'acord amb la classificació que fa l'entitat, els EUA han perdut 14 punts en els últims dos anys a l'indicador econòmic. "Més del 60 % dels periodistes i experts en mitjans enquestats per RSF a Arizona, Florida, Nevada i Pensilvània coincideixen que és 'difícil guanyar-se la vida com a periodista' i el 75 % afirma que 'la viabilitat econòmica d'un mitjà de comunicació de mida mitjana és difícil'", assenyala l'informe. Amb tot, l'informe recull també que els problemes econòmics de la premsa es donen en 160 de 180 països i avisa que el tancament de mitjans de comunicació són una "constant".
Caiguda de 15 llocs en quatre anys: una tendència que ja venia de Biden
Si bé aquest any només ha retrocedit dos llocs respecte al 2024, es tracta d'un aprofundiment en una tendència que ja s'anava advertint des de fa temps. Fa quatre anys, els Estats Units es trobaven quinze punts més amunt en la classificació. En termes de llibertat de premsa a escala global, el país ocupava el lloc 42 el 2022; després va caure al 45 el 2023; al 55 el 2024 i al 57 ara. Això mostra, així mateix, que la caiguda a l'índex de llibertat de premsa dels Estats Units ja ve de l'època de Joe Biden en la Casa Blanca. De fet, la principal caiguda es va produir en el mandat del demòcrata, amb deu llocs de cop en la llista el 2023, i Trump només ha continuat aquesta tendència.
De Noruega a Eritrea, passant per Espanya
En termes generals, els tres països amb millor valoració en matèria de llibertat de premsa són, segons Reporters Sense Fronteres, Noruega, Estònia i els Països Baixos, mentre que els tres últims són la Xina, Corea del Nord i Eritrea, que ocupa el lloc 180. Espanya, per la seva part, ha assolit el seu millor resultat a l'índex, en quedar al lloc 23 de 180 aquest 2025, amb una millora de set posicions en un any. Amb tot, l'informe avisa de nombroses "demandes legals abusives contra periodistes" i la "precarietat cronificada intolerable" al sector, que propicien l'autocensura i ser més vulnerable a pressions. També es denuncien la Llei Mordassa i que existeixin "delictes d'opinió" com l'ofensa als sentiments religiosos o les injúries a la Corona.