El president dels Estats Units, Donald Trump, va assegurar aquest dijous que la guerra amb l’Iran “s’ha acabat avui” i va anunciar que Washington i Teheran estaven ultimant els documents i podrien signar un acord de pau molt aviat. Però les autoritats iranianes han desmentit que existeixi cap pacte definitiu i insisteixen que les negociacions continuen obertes. L’anunci de Trump arriba després que el president anunciés aquest dijous que les forces nord-americanes atacaran “amb gran duresa” a l’Iran “aquesta mateixa nit”, alhora que va advertir que el seu país controlarà aviat la indústria petroliera iraniana, de manera semblant al que va passar amb Veneçuela. Però en lloc d’atacar, Trump va anunciar “un gran acord” per posar fi al conflicte amb la República Islàmica durant una compareixença davant els periodistes al Despatx Oval de la Casa Blanca. “Acabem d’arribar a un gran acord per resoldre el conflicte amb l’Iran”, va declarar el president nord-americà. Segons va explicar, només faltaria formalitzar el text, una signatura que podria produir-se “molt aviat, potser aquest mateix cap de setmana a Europa”. Trump també va assegurar que l’acord permetria la reobertura de l’estret d’Ormuz, un dels punts estratègics més importants del planeta per al comerç energètic mundial. El president nord-americà va avançar que el vicepresident, J.D. Vance, podria ser l’encarregat de rubricar l’acord en representació dels Estats Units donat que Trump presidirà aquest diumenge un esdeveniment esportiu a la Casa Blanca amb motiu del seu 80è aniversari, abans de viatjar a Europa per assistir a la cimera del G7 a partir de dilluns.
Els mercats reaccionen i Teheran i refreda l’optimisme
Després de tres mesos de conflicte, una guerra que ha provocat milers de morts, principalment a l’Iran i al Líban, i que ha tingut un fort impacte sobre l’economia mundial a causa de l’encariment dels preus de l’energia, en els darrers dies es van reprendre els bombardejos, les amenaces, els atacs creuats i el temor a una escalada capaç d’afectar el comerç mundial i el subministrament energètic. Però els mercats s’han agafat aquest divendres una paraula que feia setmanes que esperaven: acord. Les borses asiàtiques han reaccionat amb fortes pujades a les declaracions del president dels Estats Units, les borses nord-americanes també van apujar i el preu del petroli va retrocedir, davant l’expectativa que una eventual reobertura de l’estret d’Ormuz contribueixi a estabilitzar els subministraments energètics mundials.
Però l’Iran ha refredat l’optimisme de Trump. El portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers iranià, Esmaeil Baghaei, va reconèixer que bona part del text negociat ja està redactat, però va subratllar que encara no existeix cap decisió definitiva. “Encara no hem arribat a una conclusió final sobre aquesta qüestió”, va declarar. Segons Baghaei, els òrgans competents del règim continuen analitzant els termes de l’acord i l’Iran no està disposat a renunciar a les seves “línies vermelles”. Entre les exigències iranianes hi ha l’aixecament de les sancions internacionals, l’alliberament de milers de milions de dòlars en actius congelats i el reconeixement del seu control sobre l’estret d’Ormuz.
El principal obstacle: el programa nuclear iranià
El nucli de les negociacions continua sent el programa nuclear de l’Iran. Trump ha insistit repetidament que qualsevol acord haurà de garantir que Teheran no pugui desenvolupar armes nuclears. “El més important és que no hi haurà armes nuclears a l’Iran. Això significa que no es desenvoluparan ni es compraran”, ha afirmat Trump repetidament. L’Iran, per la seva banda, manté des de fa anys que el seu programa nuclear té finalitats exclusivament civils i nega estar treballant per fabricar una bomba atòmica.
Israel també segueix de prop les negociacions. Tot i que Trump ha assegurat que diversos països de la regió donen suport al memoràndum d’entesa, el govern israelià ha precisat que no forma part de l’acord. El primer ministre Benjamin Netanyahu, això sí, ha reiterat que qualsevol pacte hauria d’incloure el desmantellament de la infraestructura d’enriquiment d’urani iraniana i limitacions al programa de míssils de Teheran.
Una guerra que ha sacsejat l’economia mundial
El conflicte es va intensificar a finals de febrer després dels atacs aeris dels Estats Units i Israel contra objectius iranians. Des d’aleshores, els combats han provocat una escalada militar a tota la regió. En els darrers dies, malgrat l’alto el foc anunciat a principis d’abril, s’han produït nous intercanvis d’atacs. Washington va ordenar bombardejos a la zona de l’estret d’Ormuz després de l’enderrocament d’un helicòpter Apache nord-americà, mentre que l’Iran va respondre amb míssils i drons contra bases militars dels Estats Units. La tensió també ha tingut conseqüències per a la població civil. Bahrain va informar aquest dijous que una nena d’11 anys va resultar ferida lleument després de la caiguda de restes de drons iranians interceptats sobre el seu territori.
Pressió política sobre Trump
La guerra també s’ha convertit en un problema polític per a la Casa Blanca. Les enquestes mostren una caiguda de la popularitat de Trump enmig del malestar dels ciutadans pels elevats preus dels carburants. Diversos dirigents republicans han advertit que la impopularitat del conflicte podria perjudicar el partit en les eleccions legislatives de mig mandat previstes per al novembre.