El president dels EUA, Donald Trump, viatja aquesta setmana a l’Àsia amb un objectiu que va més enllà de l’agenda diplomàtica: recuperar protagonisme polític i projectar una imatge de força en un moment de creixent desgast intern. Després dels revessos electorals dels republicans i de les tensions dins la seva pròpia administració, el president nord-americà busca en l’escenari internacional una oportunitat per canviar el relat. El plat fort serà una trobada inèdita a tres bandes amb els seus homòlegs de la Xina, Xi Jinping, i Rússia, Vladímir Putin.
La gira, que inclou les cimeres de l’Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN), a Manila, i del Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (APEC), a Shenzhen, arriba en un moment delicat per a Trump. Les victòries demòcrates a les eleccions estatals han evidenciat el malestar d’una part de l’electorat, alimentat per l’encariment del cost de la vida i les conseqüències econòmiques dels aranzels i de la guerra amb l’Iran. A Washington, a més, les crítiques a la gestió presidencial i les tensions al si del govern han obert un nou front de vulnerabilitat.
Una gira per recuperar autoritat
El viatge respon, en part, a una tradició política nord-americana consolidada des dels anys vuitanta: els presidents han utilitzat les grans gires internacionals per recuperar autoritat després d’un revés electoral. Ronald Reagan va inaugurar aquesta estratègia el 1982, després d’una derrota a les eleccions de mig mandat. Des d’aleshores, Bill Clinton, George W. Bush, Barack Obama i el mateix Trump han recorregut a la diplomàcia exterior per recordar que, malgrat les dificultats internes, el president continua controlant una de les principals eines de poder de Washington.
Però l’escenari asiàtic planteja reptes que van més enllà de la política domèstica. La trobada amb Xi i Putin arriba en un context de rivalitat estratègica entre les grans potències i d’incertesa sobre l’ordre internacional. La imatge dels tres dirigents asseguts a la mateixa taula pot evocar la conferència de Ialta de 1945, quan les potències vencedores de la Segona Guerra Mundial van negociar les bases de l’ordre de postguerra. Tot i això, la Casa Blanca descarta que la reunió serveixi per abordar la guerra d’Ucraïna, malgrat que Putin havia proposat inicialment aquesta trobada amb aquesta finalitat.
Washington vol centrar les converses en el desarmament nuclear. El tractat que limitava els arsenals dels Estats Units i Rússia va expirar al febrer, mentre la Xina accelera l'expansió del seu potencial atòmic, que ja supera les 600 ogives. Les expectatives d'un acord són, però, limitades: l'administració nord-americana presenta la cimera com un primer pas per obrir converses amb Pequín sobre seguretat global.
La paradoxa és que Trump necessita exhibir lideratge en una regió on la influència nord-americana fa anys que conviu amb l'ascens xinès. La seva aposta per reforçar els vincles comercials i estratègics amb els països asiàtics contrasta amb una política exterior absorbida pels conflictes de l'Orient Mitjà i d'Ucraïna. El viatge pot oferir-li una escenografia de poder, però no necessàriament els resultats que necessita. En un moment en què la seva autoritat interna està qüestionada, la fotografia amb Xi i Putin serà també una prova de fins a quin punt encara pot condicionar l'agenda mundial.