Els líders de les tres grans potències nuclears es preparen per protagonitzar una trobada sense precedents a la Xina. Donald Trump, Vladímir Putin i Xi Jinping tenen previst reunir-se el 19 de novembre a Shenzhen, coincidint amb la cimera del Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (APEC). La Casa Blanca ha anunciat una cita que tindrà el control de l'armament nuclear entre les qüestions principals i que podria obrir la porta a un acord per impedir que la intel·ligència artificial pugui intervenir de manera autònoma en el llançament d'armes atòmiques.
Washington vol aprofitar la reunió per impulsar una negociació de desarmament entre els Estats Units, Rússia i la Xina, que acumulen conjuntament més d'11.000 ogives nuclears. La proposta, però, topa amb les reticències de Pequín, que considera desproporcionat assumir les mateixes limitacions que les altres dues potències quan disposa d'un arsenal molt inferior. Tot i que els preparatius diplomàtics han avançat, encara no s'ha anunciat cap acord sobre la reducció d'armament ni sobre les possibles restriccions a la intel·ligència artificial.
Impedir que la intel·ligència artificial decideixi un atac nuclear
Un dels possibles punts d'entesa és l'ús de la intel·ligència artificial en els sistemes de defensa nuclear. Segons ha informat el diari South China Morning Post, els tres països han mantingut contactes per estudiar un compromís que limiti la intervenció de la IA en el control de les armes atòmiques. Aquesta tecnologia ja s'utilitza per analitzar amenaces, detectar possibles llançaments de míssils i accelerar la resposta militar. La preocupació és que un error informàtic o una falsa alarma pugui influir en decisions de conseqüències irreversibles. L'objectiu d'un eventual acord seria garantir que qualsevol decisió de llançament nuclear continuï sota control humà.
Les diferències entre els arsenals expliquen bona part dels obstacles diplomàtics. Segons les estimacions del 2026 de l'Institut Internacional d'Estudis per a la Pau d'Estocolm (SIPRI), Rússia disposa de 5.420 ogives nuclears, els Estats Units de 5.042 i la Xina de 620, comptant també les armes retirades pendents de desmantellament. La distància és encara més gran en el nombre d'ogives desplegades: 1.796 de russes, 1.770 de nord-americanes i només 34 de xineses. Davant d'aquesta desigualtat, el Ministeri d'Exteriors xinès ha defensat que "no és just, raonable ni realista" exigir una negociació trilateral. "Els qui tenen les reserves més grans han de reduir-les primer de manera substancial i verificable", ha argumentat un portaveu oficial.
La Xina amplia el seu arsenal mentre desapareixen els tractats de desarmament
Malgrat la seva oposició a les limitacions proposades per Washington, la Xina és el país que expandeix més ràpidament les seves forces nuclears, segons el SIPRI. El seu arsenal ha passat d'unes 410 ogives el 2023 a les 620 estimades aquest 2026. Les imatges de satèl·lit també han revelat la construcció de centenars de sitges destinades a míssils balístics intercontinentals al nord i l'oest del territori xinès. Pequín manté, des que es va convertir en potència nuclear el 1964, el compromís de no utilitzar primer armes atòmiques en un conflicte, una doctrina que contrasta amb les posicions dels Estats Units i Rússia, que no descarten fer-ne ús inicial en determinades circumstàncies.
La reunió arribarà, a més, en un moment de debilitament dels mecanismes internacionals de control nuclear. El tractat New START, l'últim acord de limitació d'armes estratègiques entre Washington i Moscou, va expirar el febrer del 2026. El pacte fixava un màxim de 1.550 ogives nuclears estratègiques desplegades per país, un límit que ha deixat d'estar vigent. Més enllà del desarmament, Trump també preveu abordar la guerra de l'Iran amb els seus homòlegs, mentre que la qüestió d'Ucraïna genera discrepàncies entre Rússia i la Xina. Paral·lelament, el president nord-americà té prevista una reunió bilateral amb Xi Jinping, però no hi ha programada cap trobada equivalent amb Putin.